No volem coses estranyes

És dimecres 1 de febrer de 2012, miro la cartellera i veig que de les 64 pel·lícules que es passen, només 5 es fan en versió catalana.

N'agafo una que té versió catalana, Millenium, llibre corresponent a la qual ha venut molts exemplars en català: a dos cinemes la fan en català, i a 9 en castellà. I a més a més als cinemes més cèntrics, com Comèdia i Lauren Universitat, la versió no és la catalana. Una situació de desigualtat i de greuge comparatiu.

Renovem el nostre compromís

Estem vivint uns moments realment convulsos que posen en perill aspectes bàsics de la nostra vida quotidiana que, potser amb un punt d'inconsciència col·lectiva, havíem considerat que estaven plenament consolidats. Ens fa patir un possible desballestament de l'estat del benestar, sobretot si afecta els seus pilars fonamentals: l'educació, la salut, la solidaritat i la possibilitat de guanyar-se la vida i desenvolupar tot el potencial de les persones.

Afer Mossos

Bé podria ser que l'afer que es va donar la setmana passada, al voltant d'un simulacre de vaga a la japonesa en pro del castellà, ens clarifiqués un parell de qüestions respecte a l'altra llengua -la que alguns titllen de pròpia i comuna. L'aposta d'alguns sindicats -o d'alguna part d'aquests sindicats, perquè a mesura que a la patata li pujava la temperatura, les apropiacions disminuïen- de fer ús exclusiu del castellà en la seva comunicació amb els ciutadans, indica que la llengua -de fet, les llengües- és, almenys, un valor a l'alça de posició política. I això, per aquests vorals, no és la primera vegada que passa -consta que algun comandament ja havia assajat aquesta opció de protesta en un passat ben recent.

Els catalanoparlants, consumidors de segona

Al País Valencià, la setmana passada, l'empresa francesa Carrefour va decidir eliminar el valencià de la retolació i dels caixers de pagament automàtic dels establiments. Aquesta setmana, uns treballadors d'urgències del Centre de Salut de Crevillent van denegar l'atenció mèdica a un pacient per parlar en català.

Google Maps contra el català: per què només Alicante, Valencia i Castellón de la Plana?

Malauradament en allò que ateny els nostres topònims Google Maps canvia els criteris d'ús general i polititza la qüestió. Vegem-ho.

A Bèlgica, pel que fa als topònims tot és monolingüe en francès, neerlandès o alemany. Només hi ha bilingüisme oficial a la regió de Brussel·les; així ho reflecteix Google Maps tant en els topònims com en els noms dels carrers; així, Brussel·les, amb doble forma oficial, apareix en totes dues formes al Google Maps (encara que la comunitat de parla neerlandesa és testimonial).

Sindicalistes de ME: amb la llengua tot s’hi val?

Ara fa uns dies va haver-hi una nova polèmica al voltant de la llengua catalana. En aquesta ocasió els protagonistes eren els delegats sindicals d'alguns dels sindicats del cos de policia dels Mossos d'Esquadra (ME), que havien decidit negar-se a utilitzar la llengua catalana i en canvi utilitzar la llengua castellana com a llengua preferent.

Guardiola també suma!

Que Guardiola parli en català a la gala FIFA Pilota d'Or no hauria de ser notícia. Però ja va bé que tothom en parli perquè la nostra llengua necessita reforços positius com aquests, models lingüístics referents, i Guardiola evidentment n'és un de claríssim. És un referent lingüístic pel seu equip, pel club, per l'afició i pel món.

Calen màsters de bonhomia

Una opinió que comparteixo amb moltes altres persones és que, els que ja hi són i els que encara han de venir, són i seran "bons temps per a la lírica". Temps en què caldrà reeducar i reeducar-nos en els valors del que no és material, temps que apel·len a la generositat, la solidaritat, el fet de compartir.

Sigues Lliure!

Qui aquests dies passi per davant de la Pl. Universitat de Barcelona, veurà que la Universitat de Barcelona ha penjat un parell de cartells ben flamants. En un ens hi desitgen un Bon Nadal i un feliç 2012 i, en l'altre, "Cursos d'espanyol per a estrangers". De fet, aquests cartells els hi van posant cada any. A més, fa uns anys que aquests cursos d'espanyol també eren anunciats al metro.

Un nou decret espanyol multiplica per 10 la imposició del castellà en el sector de les joguines

El joc és la manera com els infants es relacionen amb el món en el seu aprenentatge, i la llengua n'és un vehicle fonamental. Fa poc, l'1 de setembre, va entrar en vigor el  Real Decreto 1205/2011, de 26 d'agost, sobre seguretat a les joguines que  derroga el Real Decreto 880/1990 de 29 de juny. Amb aquesta modificació de la normativa, que es produeix bàsicament per a transposar una directiva europea (Directiva 2009/48/CE, de 18 de juny de 2009), s'ha desaprofitat l'oportunitat de treure la imposició única idiomàtica, fins i tot han augmentat els apartats que imposen el castellà davant l'anterior normativa de 1990 (Real Decreto 880/1990 de 29 de juny).