Els nostres articles d'opinió

L’autèntic obstacle

Puri Pinto Dimarts, 10 d’abril de 2012

Pensar i dir que el coneixement del català (o balear) és un obstacle sí que és de bo de bo un obstacle. És un obstacle per a tenir seny, per a tenir sensibilitat, per a tenir i exercir respecte cap a la diversitat lingüística i, en general, per a tenir el que cal tenir davant una opinió pública que, cada cop més, parla i coneix la llengua catalana. Ara bé, si a més a més, s'utilitza la pròpia llengua catalana per expressar-ho i argumentar-ho, el que no hi ha és criteri, ni coherència, ni lògica. I el que ho escolta no pot evitar sentir un esfereïment com a conseqüència de tanta esquizofrènia lingüística.
Taxistes pakistanesos per la llengua

Eulàlia Buch i Ros Dilluns, 2 d’abril de 2012

En els últims anys ha augmentat molt el nombre de taxistes a Catalunya. Com més crisi, més taxistes. El taxi és realment una sortida a la crisi o més ben dit un refugi. La majoria dels nous taxistes immigrants són llatinoamericans, seguits dels pakistanesos i els marroquins. L'Institut Metropolità del Taxi té registrats 700 taxistes pakistanesos i 324 de marroquins, que poden semblar pocs en l'univers de 30.000 taxistes potencialment actius a la ciutat, però és que s'hi han incorporat majoritàriament només en els últims dos anys!
L’ordinador en català més fàcil i ràpid: el Catalanitzador de Windows de Softcatalà

Eloi Torrents Dijous, 29 de març de 2012

El passat dijous 22 de març es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya el Catalanitzador de Windows, una eina desenvolupada per Softcatalà que ha rebut el suport de diferents entitats de la societat civil, entre elles la Plataforma per la Llengua, les universitats i les administracions públiques.
El nostre èxit

Daniel Mundet Dimarts, 27 de març de 2012

Ara fa uns dies vam conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la immersió lingüística. La Plataforma per la Llengua, en tant que entitat membre de la coordinadora d'entitats Somescola.cat, va participar en el posicionament unitari que es va fer de la sentència. El model lingüístic i els programes d'immersió no resulten afectats per la sentència a nivell de principi general però el Tribunal, a partir de les demandes de només tres famílies perquè els seus fills siguin escolaritzats en castellà, estableix una escolarització a la carta on és possible que uns pares decideixin sobre un aspecte central del currículum educatiu, pel damunt de la llei i dels projectes educatius del centre. Esperpèntic.
I malgrat tot, les Illes són vives

Martí Gasull Divendres, 23 de març de 2012

Si ja era forta l'ofensiva en contra de la llengua i els drets al País Valencià, actualment estem vivint una agressió també forta a les Illes, que ara s'ha materialitzat en el qüestionament de l'oficialitat del català. El procés en contra de la llengua a les Illes trenca el consens polític i amenaça la cohesió social: la crispació generada és greu. La Llei de la Funció pública elimina el requisit pels funcionaris de saber la llengua catalana, i només es considera un mèrit.
Proposar per convidar

Marc Biosca Dijous, 22 de març de 2012

És bon senyal que aquells que ocupen espais d'opinió privilegiats diguin la seva sobre quin paper jugarà la llengua espanyola en el futur lingüístic del país -de bon inici, ja hem singularitzat el continent, ens quedem amb país i no països, a fi de no embolicar la troca amb l'altra meitat de comunitat lingüística catalana, no fos cas que...
De pares rucs, fills monolingües

Carmen Pérez Dimarts, 20 de març de 2012

Ens hem omplert la boca i fins i tot hem fet exposicions que han viatjat arreu del món venent la imatge de Catalunya com a terra d'acollida. Hem anat a conferències, hem llegit llibres i hem portat pancartes on es reivindicava el paper de la llengua catalana com a cohesionadora i integradora. Ens han dit que nosaltres érem els mestres i que havíem de parlar als nouvinguts en català, i molts ens hem sentit culpables quan aiiii!, és que se m'ha "escapat" el castellà amb aquesta cambrera!
En castellà què cal escriure, Lleida o Lérida?

Bernat Gasull Dimarts, 20 de març de 2012

Si passeu per Pau -una ciutat occitana amb un bulevard amb una de les millors vistes dels Pirineus- no deixeu de visitar el castell renaixentista dels vescomtes de Bearn, reis de Navarra. És tota una troballa. Pau, capital del regne un cop ocupada la part sud, va continuar independent fins el 1620, quan va ser ocupada per l'exèrcit francès a les ordres de Lluís XIII. Pau també té lo funicular i un cert esperit occitanista; fet i fet el país de Bearn ha estat un dels més actius en la recuperació de la llengua i no és pas d'estranyar que la primera Calandreta, de l'any 1979, obrís les portes aquí.
Mare, hi ha iaies que parlin en català?

Puri Pinto Dimarts, 20 de març de 2012

Vet aquí una interessant pregunta que em va fer la meva filla. Me la va fer un d'aquells dies de la setmana que tinc la sort de poder anar a recollir els meus fills a l'escola. M'hi trobava entre tants i tantes iaios i iaies que, com els dels meus fills, no parlen català. La pregunta en qüestió presenta un esquema molt clar de l'entorn sociolingüístic de les noves generacions.
Qüestió d’evidència

David Valls Dilluns, 12 de març de 2012

Hi ha algunes llengües parlades a llocs molt diversos del món, com ara als Balcans, a tot Amèrica o també el japonès clàssic o llengües del tronc tibeto-birmà que requereixen d'una marca d'evidència. I què és una marca d'evidència? Doncs mireu, en català, per exemple, utilitzem una "s" per fer el plural, per tant, aquesta lletra és la marca de plural. I així és obligatori fer-ho per concordança. Així doncs, hi ha una sèrie de llengües que perquè sonin bé cal posar-hi una lletra o una partícula que faci esment de l'evidència de l'acció. Deixeu-me que m'expliqui encara una mica millor. A la majoria d'aquestes llengües només cal explicitar si el que s'està explicant, per exemple, s'ha vist o no s'ha vist. Així doncs, si jo vull dir: "s'ha cremat la carn", a la majoria d'aquestes llengües, perquè la frase estigués ben construïda i sonés bé, caldria afegir-hi alguna mena de partícula o marca que indiqués si sé que la carn s'ha cremat perquè ho he vist, o no ho he vist directament però he sentit l'olor de cremat des de lluny. D'aquí ve el nom de marca d'evidència.