Dos apunts sobre l’amfitrió Gerard Quintana

Ai, Gerard! Guaita que la vas fer grossa al programa El Convidat de l'Albert Om de la setmana passada! Tens mig Catalunya emprenyada i l'Empar Moliner també, que no sé què és pitjor.

El que és habitual no és normal

Ja hem fet molts articles al voltant del que està passant ara amb el model d'escola catalana. El que ja fa uns mesos que s'està intensificant és resultat d'un caldo de cultiu que fa molts anys que s'està treballant. La justícia està executant un pas més, no sabem si el darrer, d'una cadena creada. Una cadena on participen mitjans de comunicació, polítics demagogs i incendiaris, i sobretot, les estructures d'un Estat que només accepta la uniformitat.

El criteri secret d’algunes empreses contra el ciutadà català; d’Intermón Oxfam a Casa Tarradellas

Si us connecteu al web d'Intermon Oxfam (www.intermonoxfam.org) veureu que tot és en castellà. Tanmateix si aneu a dalt a la dreta veureu que hi ha un desplegable al costat d'on hi posa "español". Si obriu el desplegable hi apareix "català". Si hi boteu al damunt veureu la versió catalana del web.

Enfortir la societat civil; una garantia per la nostra llengua

Els atacs a la llengua catalana continuen i previsiblement augmentaran en un futur no gaire llunyà. Tots els territoris de parla catalana pateixen aquests atacs, massa sovint disfressats de mesures contra la crisi econòmica.

Catalanoparlants nadius i amb denominació d'origen

Ara que tantes energies estem invertint en la defensa de la immersió lingüística, bo i al·legant que al llarg dels seus 30 anys ha permès que el català sigui conegut i parlat per persones que no el tenen com a llengua materna.

Guanyar o perdre

Totes les nacions tenen dret a imaginar-se a si mateixes en un futur pròxim i a preparar les generacions més joves perquè puguin viure aquest futur amb plenitud. Catalunya no pot. Catalunya forma part d'un estat que la tutela com si fos menor d'edat.

Desemmascarar

Les formulacions que plantegem des de la Plataforma per la Llengua tenen per objectiu generar propostes que impulsin la plena presència del català en totes les esferes de la vida social. Quasi res, que diria aquell.

Temps difícils, llengua i societat civil

Actualment la llengua està passant uns moments difícils pels forts atacs que està rebent d'un Estat que no accepta i menysté una bona part dels seus ciutadans. No es tracta només de les més de 500 disposicions legislatives que  imposen el castellà a casa nostra, no es tracta només que la situació del català de discriminació no es dóna per cap altra de les llengües comparables en països democràtics, es tracta també de la població catalana, que continua donant com a normal el que no ho és, i de  la timidesa d'institucions i empreses a aplicar uns drets dels quals la resta de parlants de  llengües comparables en països democràtics disposa. No es tracta només de treballar per la llengua, es tracta de treballar per la democràcia i pels valors, i ser conscients que si som valents a l'hora de defensar la llengua catalana, estem contribuint a un món millor i estem oferint al món un model de cohesió social en què tothom ha de partir de les mateixes possibilitats, un model vertebrat per una llengua comuna que aglutina una diversitat que ens enriqueix, i que ens fa esdevenir un sol poble. ....i no som prou valents perquè encara ens falta autoestima.  Ens cal superar els complexos psicològics col·lectius que encara arrosseguem.

Etiquetatge, català, llei i acompliment (II): Un criteri curiós en l’aplicació de les lleis

Fins ara el català vivia una situació excepcional. Espanya era l'únic país de la Unió Europea que amb una llengua tan parlada com el català no tenia una legislació que obligués les empreses a etiquetar en aquesta llengua. Totes les altres llengües de la Unió Europea i de l'espai Schengen entre 3 i 15 milions de parlants tenien garantida aquesta obligatorietat. De fet, totes les llengües europees amb tants parlants o més que el català tenen mecanismes que fan obligatori l'etiquetatge en les respectives llengües. Més enllà de la Unió Europea, els països plurilingües desenvolupats de tradició democràtica també tenen lleis en el mateix sentit per a les llengües com el català. Pel que fa a la nostra llengua, hi havia fins ara un buit legal que comportava una situació excepcional amb una notable baixa presència del català en l'etiquetatge de productes. El nou Codi de consum normalitza una anomalia legal. El que no s'esperava era que un any després encara hi hagués una altra anomalia: la de l'aplicació de les lleis.

Etiquetatge, català, llei i acompliment (I): L’acompliment de la llei, un any després

Tot i que és possible de trobar gairebé qualsevol producte etiquetat en català (des de productes alimentaris, neteja, higiene personal, electrodomèstics, ferreteria, productes informàtics o d'alta tecnologia), encara la presència del català és minoritària i bona part de les empreses, un cop acabat el darrer termini que els obligava a distribuir els productes amb les dades obligatòries en català (23 de juliol de 2011), encara venen de manera il·legal llurs productes.