El model suís?

La setmana passada vàrem tenir ocasió de conèixer de primera mà la greu situació que es viu a les Illes Balears. Durant una visita que vam fer a Palma ens vam reunir amb l'Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. També vam tenir una trobada amb Jubilats per Mallorca, als quals vam tornar a fer arribar el nostre suport, que ens van explicar la vaga de fam que van realitzar per denunciar la situació que viu la llengua catalana amb el govern de José Ramón Bauzá. La situació a les Illes és molt delicada. Les mesures iniciades pel nou govern segueixen un guió amb uns objectius ben clars. En primer lloc, abordar els mitjans de comunicació, amb el tancament de la ràdio televisió de Mallorca ha desaparegut l'únic canal exclusivament en català.

El Raval també parla tagàlog

El Raval és en l'actualitat el barri més multicultural de tot Barcelona, on només de la directa observació dels seus carrers ens adonem de la diversitat multicultural i ètnica que s'hi dóna.

Immuk kimittuneq akuutissaqanngitsoq

El grenlandès és la llengua pròpia de Grenlàndia i oficial junt amb el danès. És una llengua que pertany a la família esquimoaleuta, la qual quedaria englobada dins d'una macrofamília anomenada euroasiàtica (Ruhlen, 1994). El grenlandès o kalaallisut és una llengua aglutinant, això fa que tingui unes paraules molt llargues (caldria aclarir, no pas ara, què entenem per paraula). Les llengües aglutinants les paraules són formades per diversos morfemes, els quals els correspon un significat fàcilment identificable i desglossable. Per a aquells més entesos, puc dir-vos que el grenlandès és una llengua de tipus ergativa, o sigui, que posa una marca a l'agent d'una oració transitiva, i tracta de la mateixa manera l'argument d'una oració intransitiva i el pacient d'una oració transitiva. A més, és una llengua emparentada amb les llengües del nord del Canadà, com ara l'inuit.

El català no suma… multiplica!

Darrerament s'han produït un seguit d'esdeveniments, protagonitzats per ciutadans d'arreu dels països de parla catalana, en defensa de l'ús de la nostra llengua comuna. Des de la Plataforma per la Llengua volem destacar-los especialment i donar-los la rellevància que, a vegades, no reben dels mitjans de comunicació.

El català, llengua comuna a la Sagrada Família

Ha estat Setmana Santa, temps de reflexió. M'inspiro en la portalada principal de la Sagrada Família, la de la futura façana de la Glòria, obra d'en Josep Maria Subirachs sota els esquemes d'Antoni Gaudí.

“Manelics” d’última generació

Tinc un "Manelic" d'última generació a la meva aula. És un "Manelic" de tants i tants que he tingut durant els anys de docència que he estat exercint i en els quals he hagut de treballar l'obra Terra Baixa. Són alumnes de veus diferents, d'orígens diferents i d'interessos diferents que, tanmateix, tenen en comú quelcom que els ha fet ser, a tots, "Manelics". I és el fet que tots han tastat el savi regust de la "terra alta" en llegir, bo i dramatitzant com han sabut, les paraules innocents, honestes i plenes de bonhomia de les intervencions d'un personatge que s'expressa en català: una llengua que no és la llengua materna d'aquests "Manelics".

I tu, què li desitges, al català?

Aquest proper dilluns 23 d'abril, diada de Sant Jordi, la Xarxa d'entitats formada per la Plataforma per la Llengua i 23 entitats de nouvinguts celebrarem un acte alhora festiu i reivindicatiu a la plaça dels Àngels de Barcelona.

Les raons per les quals les empreses no etiqueten en català

Les raons esgrimides per les empreses per no etiquetar en català

He de confessar que primer volia intitular aquest article Confessem, o més ben dit Jo confesso. El que farem és un anecdotari de raons per les quals les empreses, en diverses reunions (algunes de fa ja uns anys) i contactes de la Plataforma per la Llengua amb alts responsables, han expressat la negativa d'etiquetar en català. Descobrim, doncs, el motiu. No us espanteu. O potser sí que ens hauríem d'espantar...

Els arguments no compten

No fa molt que vam viure l'últim ensurt, pendents de la publicació de la interlocutòria que havia de resoldre el recurs que el govern de la Generalitat havia presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que havia de decidir si el model lingüístic sencer dels ensenyaments obligatoris a Catalunya quedava afectat o no. Finalment, només es va decidir sobre la petició de tres famílies que volen que els seus fills s'escolaritzin en castellà. Francament, no calia tant soroll. La llei d'educació ja preveu que s'atengui la petició de les famílies que sol·licitin que el castellà sigui la llengua vehicular dels primers aprenentatges dels seus fills o filles.

Aragón TV descobreix una parla única en el món

La funció d'una televisió pública, entre d'altres, dins del seu compromís de qualitat, hauria de ser la promoció de la cultura pròpia del territori reflectint la seva diversitat però alhora actuant com un element cohesionador entre els seus habitants.