Els nostres articles d'opinió

50 anys després, fites per realitzar

Marc Biosca Dimecres, 4 de gener de 2012

Felicitem, d'avançat, als que han fet possible un documental rodó com el que vam poder gaudir aquest dimarts, a compte dels 50 anys d'Òmnium Cultural. En aquest tipus de produccions -més quan es tracta d'abordar una trajectòria tan dilatada-, sempre temem que no s'opti per tirar pel dret i fer una narració lineal sense cap més emoció -entre aquells que més o menys en coneixen l'entrellat- que la de retrobar-nos amb imatges d'època, constatant, en darrera instància, que el temps passa per a tots.
Molt més que un club

Carmen Pérez Dilluns, 2 de gener de 2012

Diumenge passat el Barça de futbol es va proclamar campió del món en guanyar el Mundial de Clubs. Minuts abans del partit, els jugadors, autoritzats per la FIFA, lluïen una samarreta en suport a David Villa que posava "Mucha fuerza, Guaje". Milions d'espectadors arreu del món van poder veure el millor equip del món de futbol amb un samarreta amb un missatge en castellà i l'apel·latiu en asturià amb el qual es coneix aquest jugador.
Té fiabilitat de qualitat un producte no etiquetat en català?

Bernat Gasull Divendres, 30 de desembre de 2011

Té fiabilitat de qualitat un producte de gran consum venut a Catalunya no etiquetat en català? Anem a pams. Recullo una notícia recent exponent de la consciència i responsabilitat de l'Administració. El ple de l'Ajuntament d'Olot va aprovar el 17 de novembre passat, per 20 vots a favor i una sola abstenció (del PP), una moció per al consum propi de productes etiquetats en català, especificada en diversos punts, especialment en els criteris d'adjudicació. Aquesta moció va més enllà del compromís ja pres l'any 2000 de consumir aigua, vi i cava etiquetats en català.
Per la unitat de la llengua

Daniel Mundet Dimecres, 28 de desembre de 2011

En commemoració del 79è aniversari de les Normes de Castelló, dissabte 17 de desembre es van organitzar durant tot el dia diferents actes públics i festius a la ciutat de Castelló de la Plana, al País Valencià, en els quals la Plataforma per la Llengua hi ha participat activament. Recordem que amb el nom de «Normes de Castelló» o «Normes del 32» es coneix l'acord que signaven, a Castelló de la Plana, el 21 de desembre 1932, representants del món de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià, i que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana, del 1918.
Consum responsable, consum en català!

Eulàlia Buch i Ros Dimecres, 28 de desembre de 2011

Quan s'acosten les dates nadalenques es parla cada vegada més de fer un consum responsable. S'engeguen un munt de campanyes que fomenten valors contra del consumisme nadalenc i a favor de la solidaritat, el consum responsable i el comerç just. Aquestes accions pretenen conscienciar els consumidors de la necessitat de no caure en la dèria consumista a què aboquen aquestes festes. Es proposa consumir només aquells productes necessaris, de comerç just, no bèl·lics, aliments frescos (no envasats), mobles amb el segell FSC (Fusta de Tala Selectiva) i roba no feta mitjançant pells d'animals o explotació infantil, així com reciclar tot allò que ja no és útil, per tal que sigui utilitzat per d'altres que sí ho puguin aprofitar.
Posem-nos-hi?

Teresa Casals Divendres, 23 de desembre de 2011

Aquestes últimes setmanes he tingut l'oportunitat d'assistir a la presentació que el Departament d'Ensenyament ha fet del pla nacional de lectura, en el desenvolupament del qual s'implica tot el govern. He llegit, també, l'article que Thomas L. Friedman va publicar al New York Times en què destaca la importància que té la implicació dels pares en el procés educatiu dels fills i en els futurs èxits personals i professionals.
Les “textures” de la catalanitat

Puri Pinto Dimarts, 20 de desembre de 2011

Joan Pujolar ha publicat l'article "Els joves i la catalanitat líquida" en el número de novembre de la revista L'Avenç. En recomano la lectura perquè l'autor hi exposa els resultats i les conclusions d'unes enquestes que analitzen l'ús de la llengua catalana entre el jovent. La conclusió final el fa arribar a la determinació que la catalanitat del jovent català actual és de caire "líquid", bàsicament perquè el seu nivell de compromís i identificació amb la cultura i la llengua catalanes està compartit amb el d'una altra cultura com ara la castellana.
Perdre’s per haver perdut la llengua

David Valls Divendres, 16 de desembre de 2011

Ara, mentre llegiu aquestes ratlles, feu una prova. Agafeu un paper, poseu-lo a la taula, seieu davant del paper i escriviu-hi els números de l'1 al 5. Ara, us aixequeu i aneu a l'altre cantó de la taula, seieu, i hi torneu a escriure els números de l'1 al 5. Si aquest experiment tan senzill ha sortit bé, tindreu que heu escrit els números d'esquerra a dreta, tant des d'un cantó de la taula com de l'altre. Si ens mirem el paper des d'un cantó, tindrem del dret el número 1 a l'esquerra, i de cap per avall, el número 1 a la dreta, que és el que hem escrit des de l'altre cantó de la taula. Si fem fer aquest experiment a un parlant d'hebreu o d'àrab, tindrem l'exemple capgirat al nostre, ja que ells començaran a escriure els números per la dreta, la seva dreta, és clar.
Ja som 9.659.000 catalanoparlants!

Eloi Torrents Dilluns, 12 de desembre de 2011

Darrerament, les notícies relatives a la llengua catalana no són massa esperançadores: ofensives contra el model lingüístic de l'escola en català, negativa del Parlament Europeu a debatre l'oficialitat del català, castellanització dels topònims de les principals ciutats de les Illes Balears, possible derogació de la Llei de Llengües d'Aragó, els efectes en tots els àmbits de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, etc.
De la Mancha a Catalunya, passant per Stamford Bridge

Marc Biosca Divendres, 9 de desembre de 2011

Diu el tòpic que als catalans ens desferma la il·lusió escoltar que algú que, procedent d'una altra cultura, fa l'esforç d'aprendre a enraonar en català. Falta per veure si n'hi ha cap, de comunitat lingüística, que no vegi amb bons ulls aquesta incorporació, en matèria de parla, per part de la població nouvinguda. Res, que ens assemblem molts a tots els nostres veïns i aquest tipus de coses ens fan gràcia.