Els usos lingüístics d'en Pep tenen un efecte molt important sobre la societat d'acollida però també sobre les persones nouvingudes. El comportament lingüístic dóna una informació molt valuosa, en el sentit que transmet una major o menor utilitat d'aprendre i utilitzar el català. I en el seu cas no hi ha dubte.

També és Iniesta un referent, que ja ha mostrat darrerament que adoptar el català públicament comporta beneficis en la integració i perquè parlant català a Catalunya no s'hipoteca l'existència de cap altra llengua.

I Messi segur que s'ho està plantejant. La por que no té amb la pilota la té amb el català. Només li falta llançar-se i segur que aviat el podrem sentir. Coneix la llengua perfectament però encara té vergonya.

3 exemples de referents lingüístics: el primer, un català nascut a Santpedor; el segon, un català nascut a Fuentealbilla (Albacete), i el tercer, un català nascut a Rosario (Argentina). Guardiola, un referent de sempre, Iniesta, un referent actual, i Messi esperem que també sigui un referent lingüístic en un futur no gaire llunyà!

En definitiva, el català és cosa de tots, és un patrimoni per compartir perquè parlar en català no implica haver de deixar de parlar altres llengües, sinó únicament gestionar-ne els usos per tal d'evitar que cap d'elles interfereixi en el benestar vital de les altres. El seu ús vetlla pels principis de sostenibilitat, solidaritat i respecte.

El català suma perquè és l'única opció de llengua comuna a Catalunya que garanteix les tres coordenades essencials de tota llengua comuna: la cohesió social, la continuïtat amb la cultura històrica del territori i la sostenibilitat lingüística.