L'estrena a les xarxes socials i als mitjans de comunicació del Muralmob
per la llengua és un granet de sorra més d'una acció col·lectiva i
participativa on la llengua catalana n'és la protagonista. Centenars de
desitjos anònims, plens de contingut, s'han enlairat a favor del català.
El passat dissabte 5 de maig es va celebrar la cloenda de l'Any de la
Paraula Viva, un any a través del qual l'Institut d'Estudis Catalans ha
volgut celebrar el centenari de la seva fundació. Ho ha fet des del
títol d'uns mots que al·ludeixen al poeta modernista Joan Maragall,
defensor de la paraula espontània i viva, i del qual també al llarg del
2011 s'ha recordat l'extensa i vigent obra amb motiu del centenari de la
seva mort. Tot el seguit d'activitats que l'IEC ha realitzat al llarg
d'aquests dotze mesos s'han escampat arreu del domini lingüístic de la
llengua catalana, cosa que ha mantingut viva i gairebé espontània la
consciència de la unitat lingüística de la nostra llengua. Una llengua
que des dels discursos oficials de l'IEC ha estat lloada i honrada,
advertida i aconsellada, estimada i projectada, però no pas anomenada
"llengua comuna" des de la dimensió sociolingüística que avui dia la
nostra societat i la nostra associació atribueix a tal concepte.
Únicament en un moment de l'acte, Isidor Marí, amb gran encert, es va
referir a la vessant "dialectal" i/o "geogràfica" que també té. Perquè
la varietat estàndard d'un idioma, sense la qual no podria sostenir-se
l'equilibri entre l'enriquiment de la diversitat dialectal i la
necessitat de mantenir una varietat unificada, també respon al
qualificatiu de varietat "comuna" de la llengua i, si economitzem
paraules, s'iguala al nominatiu de "llengua comuna" únicament, com ja he
dit, en una de les seves dimensions semàntiques més parcials.
La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que
treballa per promoure la llengua catalana a tot l'àmbit lingüístic. No
podem assistir indiferents al desmantellament de la política lingüística
que porta a terme el PP a les Illes Balears.
A les Illes, el malson va començar el 16 de març quan es va aprovar
el projecte de modificació de la funció pública. El català passava de
ser un requisit per obtenir una plaça amb sou públic a ser, només, un
mèrit. I el malson continua. El PP, allà on governa, aplica
implacablement el seu projecte lingüístic, que a Catalunya coneixem molt
bé. L'objectiu de la seva política lingüística en els territoris amb
llengua pròpia és aconseguir que aquesta tingui un caràcter secundari i
prescindible.
Arran de la polèmica dels peatges, hem sentit les declaracions del
conseller Felip Puig i del portaveu del govern Francesc Homs. Tots dos,
malgrat expressar que entenen les raons de la protesta, al·leguen el
principi de legalitat, pel qual si hi ha denúncies hauran d'aplicar les
multes. Puig deia a TV3: ‘Si Abertis ens tramita un expedient
sancionador, l'haurem d'estudiar i aplicar, i les multes poden arribar a
un màxim de cent euros'. Francesc Homs insistia en el mateix sentit.
Aquest 14 de maig se celebra l'efemèride de l'aparició d'un llibre revolucionari: Nosaltres els valencians,
de Joan Fuster. En el marc d'uns països normals, això seria data
assenyalada per festejar l'aparició de l'obra que articulava
ideològicament, no ja la constatació d'un passat comú, sinó el repte
d'un futur compartit assolit. Als nostres, de països, això segueix sent
el que dèiem, un repte, perquè l'acumulativa de contencions obliga a
reformular les estratègies per alimentar aquesta pertinença comuna.
Més de trenta anys després de la recuperació de les llibertats
democràtiques, la llengua catalana ha fet passos endavant en el camí cap
a la normalització en àmbits com l'educació, els mitjans de
comunicació, les institucions públiques o la toponímia. Tot i així, en
altres àmbits, l'ús del català continua molt lluny de la normalitat. El
món de l'empresa n'és un, malgrat que en els darrers anys s'hagi produït
un augment de l'ús del català.
El dia 15 de maig a les 7 del vespre, al Cercle d'Economia del carrer Provença 298 de Barcelona, es presenta el Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l'empresa. A l'empresa en català.
Aquest llibret, elaborat per la Plataforma per la Llengua, vol ser una
eina útil per a les empreses per tal d'actuar amb responsabilitat davant
el client en relació a la llengua. En 52 pàgines s'explica la normativa
vigent als diversos territoris de parla catalana i es fan propostes de
bones pràctiques per àmbits. Així, hi ha capítols sobre atenció oral i
escrita, etiquetatge, catàlegs, megafonia, publicitat, retolació, webs,
contractes, factures, relacions internes a l'empresa,etc. La publicació
s'acompanya de capítols explicatius sobre la importància del mercat
català, les raons per fer-lo servir, com cal aplicar la normativa, què
fer davant les actituds reticents al seu ús... i altres dubtes que
l'empresa es pot plantejar a l'hora de fer una bona pràctica.
Ja fa dies que va passar la polèmica de la immersió lingüística a les
escoles de Catalunya. Un foc d'encenalls com tants d'altres, però que va
fent el seu camí. Uns diuen que no passa res i que plantaran cara, però
d'altres, els que tenen el poder i les lleis, diuen una altra cosa. Ara
hi hagut un canvi de govern a Madrid i, com sempre, haurem de veure
d'on bufa el vent per veure què li tocarà aguantar al català. A les
Balears van maldades i al País Valencià, com sempre, vaja, anar
resistint. Ja ho diuen, que de ponent ni vent ni gent; curiosament els
portuguesos tenen una dita semblant: "De Espanha nem bom vento, nem bom casamento".
L'ús del castellà no queda supeditat al govern de torn de Madrid, hi ha
coses amb les quals no s'hi juga, però als Països Catalans, s'hi juga
massa amb la llengua.
El dimarts 8 de maig els directors i directores dels centres educatius
de Santa Coloma de Gramenet, on al curs 1982/83 es va començar a aplicar
el Programa d'Immersió Lingüística (PIL) en un total de 13 aules, es
van aplegar a la biblioteca de Singuerlín per refermar el seu compromís
per un model d'escola catalana i en català en un acte organitzat per la
Plataforma per la Llengua.
La setmana passada vàrem tenir ocasió de conèixer de primera mà la greu
situació que es viu a les Illes Balears. Durant una visita que vam fer a
Palma ens vam reunir amb l'Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per
la Llengua. També vam tenir una trobada amb Jubilats per Mallorca, als
quals vam tornar a fer arribar el nostre suport, que ens van explicar la
vaga de fam que van realitzar per denunciar la situació que viu la
llengua catalana amb el govern de José Ramón Bauzá. La situació a les
Illes és molt delicada. Les mesures iniciades pel nou govern segueixen
un guió amb uns objectius ben clars. En primer lloc, abordar els mitjans
de comunicació, amb el tancament de la ràdio televisió de Mallorca ha
desaparegut l'únic canal exclusivament en català.