Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Per molts anys, valencians!

Marc Biosca

Aquest 14 de maig se celebra l'efemèride de l'aparició d'un llibre revolucionari: Nosaltres els valencians, de Joan Fuster. En el marc d'uns països normals, això seria data assenyalada per festejar l'aparició de l'obra que articulava ideològicament, no ja la constatació d'un passat comú, sinó el repte d'un futur compartit assolit. Als nostres, de països, això segueix sent el que dèiem, un repte, perquè l'acumulativa de contencions obliga a reformular les estratègies per alimentar aquesta pertinença comuna.

Tot i aquests topalls -diguem-ne violència, de la simbòlica i de la que no- i tot i el fervent impuls, sempre llaminer, del núvol econòmic com a nervi per a l'apropament, la proposta de la llengua comuna -en aquest doble sentit, encara- segueix present com a motor de l'emancipació, i amb més vigor que mai.

Sens dubte, i més avui dia, és inversemblant restar les possibilitats d'eficàcia que pot tenir un discurs centrant en la proposta d'un eix econòmic comú com a punt de partida per assolir fites més ambicioses. Però també val a dir que hi ha prou precedents per dubtar que amb això n'hi hagi prou. Perquè de fet, la proposta política i cultural de Fuster i els intents de fustigar-la no es deuen tant a que d'altres l'hagin sobrepassat per capacitat de convocatòria o consens, sinó de la voluntat d'escapçar-la per progressista, perquè inherentment estimulava als partidaris a prendre consciència i a revisar factors relacionats amb les desigualtats de possibilitats dels ciutadans i de les relacions desiguals de poder per a fer-les efectives.

Convidar a que les raons des d'on s'impulsi un projecte futur passin també per ser més ambicioses ideològicament potser farà que alguns acusin d'hipertrofiar per excés aquesta dimensió que ha de comportar adherida una empresa d'aquest tipus. Però no fer-ho i confiar en la bitlletera és igual o més perillós. Sense anar més lluny, l'època de desmantellament visceral del valencià s'ha estructurat amb aquests paràmetres: no perdem el temps amb romanços i dediquem-nos al que és realment important.

En canvi, el pòsit que embolcalla la proposta de Fuster és necessàriament ambiciós ideològicament, com ho és també la proposta de fer el català la llengua comuna que defensa la Plataforma per la Llengua.

No proposem el català perquè sí, sinó perquè assumim un compromís radical amb una manera de pensar i gestionar la diversitat lingüística del planeta -encara que això soni fort- i assenyalem el paper que hi ha de jugar la llengua catalana, i quins reptes ens hem de marcar a nivell individual i col·lectiu per assolir-ho. Solament per això, sospitem que Fuster estaria plenament d'acord en la proposta que impulsem.

Sigui com sigui, felicitats, valencians, i per molts anys!