El Raval també parla tagàlog
![](/media/upload/imatges/autors/cache/eulalia_buch_a5050.jpg)
Eulàlia Buch
El Raval és en l'actualitat el barri més multicultural de tot Barcelona, on només de la directa observació dels seus carrers ens adonem de la diversitat multicultural i ètnica que s'hi dóna.
Eulàlia Buch
El Raval és en l'actualitat el barri més multicultural de tot Barcelona, on només de la directa observació dels seus carrers ens adonem de la diversitat multicultural i ètnica que s'hi dóna.
David Valls
El grenlandès és la llengua pròpia de Grenlàndia i oficial junt amb el danès. És una llengua que pertany a la família esquimoaleuta, la qual quedaria englobada dins d'una macrofamília anomenada euroasiàtica (Ruhlen, 1994). El grenlandès o kalaallisut és una llengua aglutinant, això fa que tingui unes paraules molt llargues (caldria aclarir, no pas ara, què entenem per paraula). Les llengües aglutinants les paraules són formades per diversos morfemes, els quals els correspon un significat fàcilment identificable i desglossable. Per a aquells més entesos, puc dir-vos que el grenlandès és una llengua de tipus ergativa, o sigui, que posa una marca a l'agent d'una oració transitiva, i tracta de la mateixa manera l'argument d'una oració intransitiva i el pacient d'una oració transitiva. A més, és una llengua emparentada amb les llengües del nord del Canadà, com ara l'inuit.
Mireia Plana
Darrerament s'han produït un seguit d'esdeveniments, protagonitzats per ciutadans d'arreu dels països de parla catalana, en defensa de l'ús de la nostra llengua comuna. Des de la Plataforma per la Llengua volem destacar-los especialment i donar-los la rellevància que, a vegades, no reben dels mitjans de comunicació.
Martí Gasull
Ha estat Setmana Santa, temps de reflexió. M'inspiro en la portalada principal de la Sagrada Família, la de la futura façana de la Glòria, obra d'en Josep Maria Subirachs sota els esquemes d'Antoni Gaudí.
Puri Pinto
Tinc un "Manelic" d'última generació a la meva aula. És un "Manelic" de tants i tants que he tingut durant els anys de docència que he estat exercint i en els quals he hagut de treballar l'obra Terra Baixa. Són alumnes de veus diferents, d'orígens diferents i d'interessos diferents que, tanmateix, tenen en comú quelcom que els ha fet ser, a tots, "Manelics". I és el fet que tots han tastat el savi regust de la "terra alta" en llegir, bo i dramatitzant com han sabut, les paraules innocents, honestes i plenes de bonhomia de les intervencions d'un personatge que s'expressa en català: una llengua que no és la llengua materna d'aquests "Manelics".
Marc Biosca
Aquest proper dilluns 23 d'abril, diada de Sant Jordi, la Xarxa d'entitats formada per la Plataforma per la Llengua i 23 entitats de nouvinguts celebrarem un acte alhora festiu i reivindicatiu a la plaça dels Àngels de Barcelona.
Bernat Gasull
Les raons esgrimides per les empreses per no etiquetar en català
He de confessar que primer volia intitular aquest article Confessem, o més ben dit Jo confesso. El que farem és un anecdotari de raons per les quals les empreses, en diverses reunions (algunes de fa ja uns anys) i contactes de la Plataforma per la Llengua amb alts responsables, han expressat la negativa d'etiquetar en català. Descobrim, doncs, el motiu. No us espanteu. O potser sí que ens hauríem d'espantar...
Teresa Casals
No fa molt que vam viure l'últim ensurt, pendents de la publicació de la interlocutòria que havia de resoldre el recurs que el govern de la Generalitat havia presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que havia de decidir si el model lingüístic sencer dels ensenyaments obligatoris a Catalunya quedava afectat o no. Finalment, només es va decidir sobre la petició de tres famílies que volen que els seus fills s'escolaritzin en castellà. Francament, no calia tant soroll. La llei d'educació ja preveu que s'atengui la petició de les famílies que sol·licitin que el castellà sigui la llengua vehicular dels primers aprenentatges dels seus fills o filles.
Carmen Pérez
La funció d'una televisió pública, entre d'altres, dins del seu compromís de qualitat, hauria de ser la promoció de la cultura pròpia del territori reflectint la seva diversitat però alhora actuant com un element cohesionador entre els seus habitants.
Puri Pinto
Pensar i dir que el coneixement del català (o balear) és un obstacle sí que és de bo de bo un obstacle. És un obstacle per a tenir seny, per a tenir sensibilitat, per a tenir i exercir respecte cap a la diversitat lingüística i, en general, per a tenir el que cal tenir davant una opinió pública que, cada cop més, parla i coneix la llengua catalana. Ara bé, si a més a més, s'utilitza la pròpia llengua catalana per expressar-ho i argumentar-ho, el que no hi ha és criteri, ni coherència, ni lògica. I el que ho escolta no pot evitar sentir un esfereïment com a conseqüència de tanta esquizofrènia lingüística.