Teresa Casals
A partir de la sentència del tribunal Constitucional contra l'Estatut del dia 28 de juny de 2010 i a la seva empara jurídica s'han produït una sèrie de sentències lingüístiques que han tingut com a objectiu minimitzar el rang i la presència de la llengua catalana a tots els territoris on és llengua pròpia i desestabilitzar el model lingüístic del sistema educatiu.
Carmen Pérez
El ministre espanyol d'Educació, Cultura i Esport ha demostrat ser un gran coneixedor del sistema educatiu català afirmant que les escoles catalanes són un instrument per a l'adoctrinament independentista dels nostres infants. Gràcies, senyor Wert, per destapar que les escoles universitàries de magisteri i les facultats de pedagogia són una mena de sectes on als futurs mestres i professors se'ls fa un rentat de cervell perquè transmetin a les nostres criatures la idea de Catalunya "una, gran i lliure".
Bernat Gasull
(En record a en Martí Gasull, alpinista i ànima i fundador de la Plataforma per la Llengua).
Bernat Gasull
Aeroport del Prat. Venia d'un vol de fora de la Unió Europea. Això era el dia 7 de setembre d'enguany. Un policia de l'aeroport, jovenet, prou amable, parlant-me en llengua castellana, em va proposar de tastar les noves màquines automàtiques de revisió del passaport (sense personal que revisi la documentació).
Roger Buch, Membre fundador de la Plataforma per la Llengua.
Diumenge rebíem la tràgica notícia de la mort de Martí Gasull a l'Himàlaia. Immediatament els familiars i amics van rebre nombrosíssimes mostres de condol. Provenien de les entitats, de les institucions polítiques i de particulars.
Òscar Escuder, President de la Plataforma per la Llengua
Com pràcticament tots ja sabreu, per culpa d'una malaurada allau allà al Manaslu (Nepal), el passat diumenge 23 de setembre vam perdre un gran patriota: ens va deixar en Martí Gasull.
Jordi Manent, Filòleg i historiador, Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua entre 1994 i el 2012
Se'm fa molt difícil escriure un article en el qual glossi la figura d'un amic mort sobtadament i als 43 anys d'edat, però de vegades la vida et dóna cops inesperats i dolorosos que has d'afrontar. Va ser el mont Munaslu, a l'Himàlaia, el que es va emportar la vida de Martí Gasull i Roig (Barcelona, 1969), el passat 23 de setembre a la matinada. Llicenciat en filosofia i en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, i fill del fotògraf Martí Gasull i Avellán i l'editora de llibres d'art Pilar Roig, la vida d'en Martí estigué marcada per dues grans passions: l'estima i la lluita en pro de la llengua catalana i l'alpinisme.
Eulàlia Buch i Ros
Trencar tòpics i facilitar informació útil sobre la situació, vigència, ús i legislació del català. Aquest és un dels objectius del nou joc del Catavolta. A través de l'anàlisi de dades del català coneixem la situació de la nostra llengua en diferents àmbits.
Eloi Torrents
El dia 3 de setembre la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciava que uns dels objectius del govern central durant el darrer tram d'any era la redacció i aprovació d'una nova Llei d'unitat de mercat (espanyol, és clar). L'objectiu de la normativa, segons la vicepresidenta espanyola, és establir uns topalls màxims d'actuació en l'aprovació de normatives per part de les comunitats autònomes i crear un organisme estatal en què els operadors jurídics (bàsicament, empreses) podran exposar les dificultats econòmiques o jurídiques que els provoca la dispersió de normatives autonòmiques.
Bernat Gasull
Les darreres dades d'ús de l'irlandès a Irlanda (2011) constaten que hi ha 77.000 que el fan servir com a mínim un cop al dia i 111.000 un cop a la setmana. És a dir 77.000 persones tenen l'irlandès com a llengua habitual a Irlanda. Això és un 1,8 % de la població d'Irlanda. Partint de les dades de les darreres enquestes oficials, la Plataforma per la Llengua calcula que com a mínim a Espanya 5.704.000 persones fan servir el català de manera habitual (ens llencem una mica d'aigua al vi i tirem més aviat cap avall, segurament fins i tot en són més). Això és un 12% de la població total espanyola. A Espanya hi ha 74 vegades més gent que parla habitualment català que no pas a Irlanda irlandès i representen 7 vegades més percentatge de població respecte el total. Tanmateix Irlanda reconeix l'irlandès per constitució com a llengua oficial d'estat i com a llengua oficial de la Unió Europea. Espanya no reconeix per al català ni una cosa ni l'altra, de fet el nom de la nostra llengua ni surt a la Constitució espanyola.
Vet ací un altre model: el grenlandès a Dinamarca.
