La setmana passada es van conèixer els resultats d'una enquesta
realitzada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) sobre immigració on
s'afirmava que la meitat dels catalans consideren que "hi ha massa
immigrants" al nostre país.
Els temps canvien. Ara, un vídeo musical en què molts participants llegeixen amb els llavis la lletra d'una cançó, un lip dub, es converteix en un fenomen de masses.
Som escola. Tots. Segurament no tothom és conscient de la importància
que l'escola té per al present i el futur dels pobles. La immediatesa
dels esdeveniments ens atrapa i l'opinió pública és requerida a través
de les televisions, els diaris, les ràdios.
Seguint escrutant sobre el concepte de llengua comuna -tan central en
l'aposta ideològica de la Plataforma per la Llengua-, ja hem anat
destriant, en aquest seguit d'articles, quins en són els pilars.
Alguns mitjans de comunicació espanyols dediquen bona part del seu temps
a criticar la imposició lingüística que, segons ells, estan portant a
terme les autoritats catalanes sobre les empreses i comerços.
És el dia a dia a la Plataforma per la Llengua: casos en què la mateixa
administració es nega sistemàticament a complir les lleis que afecten
els ciutadans pel que fa a l'ús del català.
Fa una setmana i mitja es va conèixer la notícia del tancament definitiu
(definitiu?, esperem que no) de les emissions de TV3 al País Valencià
i, des d'aleshores, la ràbia i la indignació em van portar a voler
escriure un article sobre aquest tema.
Fa uns dies es va conèixer la notícia que l'Estat espanyol estava
indignat amb la possibilitat que la nova directiva europea sobre patents
no inclogués la llengua espanyola (només es tindrien en compte
l'anglès, l'alemany i el francès).
Dimercres a la ciutat de Sabadell es va presentar un granet de sorra més
d'aquest projecte que estem duent a terme de manera conjunta entre el
Consell Islàmic i Cultural de Catalunya i la Plataforma per la Llengua.
El concepte de "llengua comuna" va entrar en circulació en el discurs
polític i cultural fa una mica menys de 10 anys, i roman encara un
concepte per desenvolupar, per desplegar. Tot sovint s'utilitza aquest
terme de forma limitada, com si una llengua comuna fos simplement una
"llengua de cohesió social". Però està clar que, de llengua de cohesió
social -si per això entenem una llengua de comunicació interètnica que
garanteixi l'accés al món laboral i als serveis socials-, ja en tenim
una: el castellà. Una llengua comuna és alguna cosa més; perquè en la
llengua hi ha alguna cosa més que la llengua mateixa, irreductible a la
seva forma, a la seva estructura, a les seves funcions, als seus usos.