Fa uns dies vam presentar públicament els resultats d'un estudi sobre l'etiquetatge dels productes ecològics catalans amb segell de qualitat del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).
En una enquesta, feta l'any 2006, a estudiants de quart curs d'Ensenyament Secundari Obligatori, només el 34 % afirma que parlen sempre o molt en català amb les seves amistats, mentre que el 55,3 % afirma que el parla poc o mai i el 10% diu que parla tant en català com en castellà.
El poble de Catalunya, a través del Parlament, s'ha dotat d'unes lleis de política lingüística que, en el cas de les universitats, fan referència a l'obligació que té el professorat universitari, llevat dels visitants i casos anàlegs, de conèixer suficientment la llengua pròpia de Catalunya, el català, i la llengua oficial de l'estat, el castellà. Les lleis esmentades reconeixen el dret de l'alumnat a emprar qualsevol de les dues llengües oficials en les seves activitats acadèmiques universitàries, és a dir, en adreçar-se al professorat, fer un examen, fer recerca, presentar un treball, redactar i defensar una tesi doctoral, etc. D'aquest fet, se'n desprèn de manera ben clara que el professorat ha de conèixer les dues llengües perquè l'alumnat no vegi conculcats els seus drets. El professorat, de la mateixa manera que en ser contractat acredita els seus coneixements de la matèria que ha d'impartir, haurà d'acreditar la seva capacitació en les llengües de la docència.
Contra certs
tòpics que volten, cal dir amb tota contundència que més del 99% de les
sancions i multes lingüístiques previstes als ciutadans i empresaris de Catalunya
són per no utilitzar el castellà.
I doncs? Com és
que la percepció "general" és a l'inversa.
La llei del cinema de Catalunya, ara en mans del
Parlament, està essent objecte d'un intent aferrissat d'obstrucció pels
mercaders del temple del cinema. La darrera cuejada fins al moment l'ha donat
el Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya, amb l'anunci del tancament
patronal de sales -lockout, que no
vaga- el proper dilluns, el dia més fluix de la setmana en recaptacions
Des del 2004 la Plataforma per la Llengua duu a
terme la Festa per al joc i la joguina en català, una celebració que, any rere
any, cada cop té més requesta. Enguany, la festa ha arribat als 4000 visitants/participants.
Diversos espectacles, tallers i activitats permetien a nens i nenes poder jugar
i divertir-se en català.
Quan es va començar a fer ràdio en català i, més tard, televisió, la
qualitat de la llengua dels professionals que hi treballaven era un
tema que preocupava i es debatia públicament. Eren conscients que el
fet de parlar a través d'un mitjà de comunicació els convertia en
models de llengua. Ara, aquesta preocupació ha desaparegut i és
lamentable la manera de parlar d'un gran nombre de professionals dels
mitjans de comunicació.
"Tot i que la distinció entre catalanoparlants i no catalanoparlants és
falsa, perquè la realitat social sempre acostuma a ser més complexa, el
fet que els catalanoparlants d'adopció haguem quedat dissolts dins la
categoria de simples catalanoparlants és la mostra del nostre èxit"