Perquè tantes mostres de condol per a una persona que no tenia un perfil mediàtic? Molta gent va assabentar-se de la seva existència precisament el dia que va morir.

En Martí va ser un incansable treballador per la llengua. Però no ho feia des de l'estridència, ni des de primera fila. No participava en tertúlies, escrivia poc als mitjans i feia poques rodes de premsa. Des de la màxima humilitat personal, en Martí estava a darrera, tot el dia reunit o connectat. Precisament molta gent vinculada a projectes i a entitats l'ha recordat aquests dies reunit, proposant, impulsant, avaluant, fent xarxa.

Ha aparegut als mitjans com a fundador i ànima de la Plataforma per la Llengua. Efectivament en Martí formà part des del primer moment del col·lectiu L'esbarzer que impulsà la Plataforma. Després d'uns anys d'activisme fresc i voluntariós fou gràcies a ell, que l'organització va fer el pas necessari cap al creixement i la modernització que coneixem avui. L'entitat, tot i que formada per un equip divers i potent que ha anat renovant-se, estava ben greixada per ell i la seva incombustible capacitat de treball. En un àmbit com el de la tortuosa societat civil catalanista, la llarga i constant trajectòria de la Plataforma no s'explica sense el compromís incansable de Martí Gasull, que no es prengué mai cap any sabàtic, ni en el sentit literal ni en el simbòlic.
En Martí ha quedat molt a prop dels seus dos somnis: aconseguir un cim de 8.000 metres i la llibertat de la nació
També s'ha dit que ha estat un dels més grans activistes per la llengua dels darrers anys. L'afirmació no és pas exagerada tenint en compte les hores dedicades i sobretot els resultats obtinguts. La sucosa llista d'èxits de la Plataforma pot atribuir-se en bona part a la seva feina. Tot i viure només 43 anys en Martí ha viscut amb tal intensitat que seria difícil que algú que hagi viscut més temps pugui arribar a igualar el seu volum de feina.

Cal recordar també que Martí Gasull era un independentista de pedra picada. El seu patriotisme no es va canalitzar amb eslògans i banderes sinó amb feina, feina i feina. Focalitzar-se en l'increment de l'ús social del català fou la seva forma eficaç de fer avançar el país. La seva imatge pública està més relacionada amb el català com a llengua de cohesió social que no pas amb l'independentisme però les seves vivències en aquest camp són indiscutibles.

Estava vivint amb gran emoció els darrers esdeveniments del país. Fa pocs dies des del Camp Base del Manaslú al Nepal, va trucar emocionat per saber com havia anat la manifestació de la Diada. En Martí ha quedat molt a prop dels seus dos somnis: aconseguir un cim de 8.000 metres i la llibertat de la nació. Quan el arribi el dia de la independència la dedicarem al Martí i a tots als qui com ell l'hauran feta possible i ja no són entre nosaltres.