Ja hem fet molts articles al voltant del que està passant ara amb el
model d'escola catalana. El que ja fa uns mesos que s'està intensificant
és resultat d'un caldo de cultiu que fa molts anys que s'està
treballant. La justícia està executant un pas més, no sabem si el
darrer, d'una cadena creada. Una cadena on participen mitjans de
comunicació, polítics demagogs i incendiaris, i sobretot, les
estructures d'un Estat que només accepta la uniformitat.
Si us connecteu al web d'Intermon Oxfam (www.intermonoxfam.org)
veureu que tot és en castellà. Tanmateix si aneu a dalt a la dreta
veureu que hi ha un desplegable al costat d'on hi posa "español". Si
obriu el desplegable hi apareix "català". Si hi boteu al damunt veureu
la versió catalana del web.
Els atacs
a la llengua catalana continuen i previsiblement augmentaran en un futur no
gaire llunyà. Tots els territoris de parla catalana pateixen aquests atacs,
massa sovint disfressats de mesures contra la crisi econòmica.
Ara que tantes energies estem invertint en la defensa de la immersió
lingüística, bo i al·legant que al llarg dels seus 30 anys ha permès que el
català sigui conegut i parlat per persones que no el tenen com a llengua
materna.
Totes les nacions tenen dret a imaginar-se a si mateixes en un futur
pròxim i a preparar les generacions més joves perquè puguin viure aquest futur
amb plenitud. Catalunya no pot. Catalunya forma part d'un estat que la tutela
com si fos menor d'edat.
Les formulacions que plantegem des de la Plataforma
per la Llengua tenen per objectiu generar propostes que impulsin la plena
presència del català en totes les esferes de la vida social. Quasi res, que
diria aquell.
Actualment
la llengua està passant uns moments difícils pels forts atacs que està
rebent d'un Estat que no accepta i menysté una bona part dels seus
ciutadans. No es tracta només de les més de 500 disposicions
legislatives que imposen el castellà a casa nostra, no es tracta només
que la situació del català de discriminació no es dóna per cap altra de
les llengües comparables en països democràtics, es tracta també de la
població catalana, que continua donant com a normal el que no ho és, i
de la timidesa d'institucions i empreses a aplicar uns drets dels quals
la resta de parlants de llengües comparables en països democràtics
disposa. No es tracta només de treballar per la llengua, es tracta de
treballar per la democràcia i pels valors, i ser conscients que si som
valents a l'hora de defensar la llengua catalana, estem contribuint a un
món millor i estem oferint al món un model de cohesió social en què
tothom ha de partir de les mateixes possibilitats, un model vertebrat
per una llengua comuna que aglutina una diversitat que ens enriqueix, i
que ens fa esdevenir un sol poble. ....i no som prou valents perquè encara
ens falta autoestima. Ens cal superar els complexos psicològics
col·lectius que encara arrosseguem.
Fins ara el català vivia una situació excepcional. Espanya era l'únic
país de la Unió Europea que amb una llengua tan parlada com el català no
tenia una legislació
que obligués les empreses a etiquetar en aquesta llengua. Totes les
altres llengües de la Unió Europea i de l'espai Schengen entre 3 i 15
milions de parlants tenien garantida aquesta obligatorietat. De fet,
totes les llengües europees amb tants parlants o més que el català tenen
mecanismes que fan obligatori l'etiquetatge en les respectives
llengües. Més enllà de la Unió Europea, els països plurilingües
desenvolupats de tradició democràtica també tenen lleis en el mateix
sentit per a les llengües com el català. Pel que fa a la nostra llengua,
hi havia fins ara un buit legal que comportava una situació excepcional
amb una notable baixa presència del català en l'etiquetatge de
productes. El nou Codi de consum normalitza una anomalia legal. El que
no s'esperava era que un any després encara hi hagués una altra
anomalia: la de l'aplicació de les lleis.
Tot i que és possible de trobar gairebé qualsevol
producte etiquetat en català (des de productes alimentaris, neteja, higiene
personal, electrodomèstics, ferreteria, productes informàtics o d'alta
tecnologia), encara la presència del català és minoritària i bona part de les
empreses, un cop acabat el darrer termini que els obligava a distribuir els
productes amb les dades obligatòries en català (23 de juliol de 2011), encara
venen de manera il·legal llurs productes.
Fa temps que sóc
del parer que una de les accions més revolucionàries que podem fer els
ciutadans és ser consumidors responsables. Les empreses volen que consumim els
seus productes, els partits polítics, el seu vot, i les administracions
públiques no deixen d'abaixar la qualitat dels seus serveis -educació, sanitat, pensions, etc.-, així
empenyen els ciutadans de les classes mitjanes -les altes sempre ho han fet-
cap al consum d'aquests serveis en empreses privades.