Però mentre les arrangem, sovint ens anem trobant pel camí tot d'opinions des d'on es desprestigia, no ja la llengua catalana, sinó els ressorts des d'on es planteja la seva normalitat. La quasi totalitat d'aquests embats provenen de veus que operen sota una determinació política molt clara, en què la llengua catalana té un encaix predeterminat -i, sempre, subordinat- dins d'una estructura jurídica concreta. En canvi, des de la Plataforma per la Llengua no involucrem les nostres propostes de gestió lingüística en cap formulació política fixa. Per nosaltres, el català és un punt de partida. El català ha de permetre -perquè ho permet- viure més bé a la gent d'aquest país. I això, dins d'un règim de plenitud jurídica, que ara mateix no té garantit. Per tant, fem valoracions propositives per aconseguir el que dèiem al principi, ni més ni menys. I molta feina pràctica orientada a modificar hàbits lingüístics, a nivell personal i col·lectiu, per transformar la realitat sociolingüística del país. Ara bé, és impossible que no tinguem en compte ni reflexionem sobre el que hi ha davant de certes declaracions contra el català.
Els que treballem en aquesta matèria primera tenim clar que el món de les llengües s'inscriu en un camp de lluita, de representació de poders des d'on es delimita la legitimitat que tenen o deixen de tenir-ne algunes, jerarquitzant-ne els privilegis. I fa temps que constatem que la majoria d'aquests atacs provenen de grups de gent que resten -per voluntat pròpia- al marge dels beneficis de la llengua catalana, i que operen amb uns plantejaments maximalistes absolutament perversos. Potser no n'hauríem de fer cas, ens recomanem sovint, però el cert és que contaminen, i molt, els plantejaments des d'on enfoquem les nostres propostes. Rebatre'ls -des d'aquest blog, per exemple- no és ben bé la nostra feina, que ja en tenim prou, però hi ha vegades que el despropòsit és incommensurable. Com la notícia que hem pogut llegir avui, en què les reaccions a les declaracions d'un polític català s'han orientat a equiparar les polítiques econòmiques als subsidis amb les ajudes econòmiques al català.
És pervers parlar del català en termes de subsidiarietat. El català se'n surt perfectament -mireu dades d'ús en les noves tecnologies, a la ràdio, televisió...- tot i que, per llei, se li imposi una situació degradant. Paradoxalment, la catalana és la llengua que, amb un nombre més elevat de parlants a nivell europeu, menys protegida està jurídicament. El català, estrictament, solament és subsidiari d'un sistema legal que el minoritza, perquè la constitució espanyola li juga en contra i l'arracona. I això, hi ha qui té l'obligació política i moral de denunciar-ho més sovint. Els nostres polítics, per exemple.
