Però, marginar, maltractar i intentar convertir una llengua mil·lenària i emprada cada dia per milions de persones en un mer reducte folklòric, quins efectes econòmics positius tindrà? És evident, cap. Aquests pocs milions d'euros d'estalvi trauran Espanya de la crisi? Les polítiques públiques de promoció de la llengua pròpia han provocat la crisi? La bombolla immobiliària i el fort endeutament impulsat per bancs i caixes o les infraestructures dutes a terme pels polítics que no s'amortitzaran ni en cent anys no hi tenen res a veure?
L'inefable José Ramón Bauzá s'ha convertit en un dels màxims exponents d'aquesta nova doctrina, en menys de 6 mesos de govern ha aprovat l'eliminació de RTVM i de la Direcció General de Política Lingüística, la supressió de les ajudes a les publicacions en català i del requisit lingüístic del català per treballar a la funció pública, entre moltes altres actuacions contra la llengua oficial i pròpia de les Illes Balears. Tanmateix, encara no ha dit ni piu de com sortir de la crisi. Però, malauradament, els atacs no es restringeixen a les Illes Balears. Al País Valencià hi ha sobre la taula una proposta per eliminar les línies educatives en valencià, mentre que a Catalunya es posa en dubte la legalitat d'un model d'èxit: l'escola pública catalana inclusiva. A la Franja de Ponent, trobem la més que possible derogació de la Llei de Llengües i a la Catalunya Nord els problemes econòmics que tenen els projectes educatius d'immersió lingüística en català, com la Bressola.
Però, hi ha algun element positiu de tots aquests atacs? Rotundament, sí. Les mobilitzacions socials en defensa de la llengua mostren que bona part de la societat civil no s'ha empassat les excuses de mal pagador que esgrimeixen els atacants, i que hi ha desenes de milers de persones disposades a mobilitzar-se contra aquests atacs; les massives concentracions organitzades per Somescola a la major part de municipis de Catalunya en defensa del model lingüístic de l'escola catalana, les manifestacions multitudinàries que va convocar Escola Valenciana arran de la proposta de supressió de les línies en valencià a l'educació pública i, recentment, la iniciativa de l'Obra Cultural Balear de convocar assemblees públiques per la llengua, per explicar què impliquen els retrocessos impulsats des de les institucions, a tots els pobles de Mallorca i a tots els barris de Palma, entre moltes altres iniciatives, ens mostren el clam de la societat civil en favor de la llengua catalana.
Aquests milers i milers de persones, de tota condició social i econòmica, treballant dia a dia pel futur de la nostra llengua, són la millor garantia per la normalització de la llengua catalana en tots els territoris i el millor antídot davant els atacs a la llengua catalana.
