No parlem de vocalitzar més bé o més malament, ni de l'entonació, ni tampoc de la dicció, parlem d'incorreccions i barbarismes. Empren formes i expressions alienes a la llengua catalana, calcades, copiades o mal traduïdes. En el cas de la ràdio i televisió pública encara és més greu, perquè són mitjans pagats amb diners dels contribuents. Utilitzen, contínuament, paraules i expressions incorrectes sense adonar-se'n, obvien els pronoms febles perquè no saben utilitzar-los i es basen sempre en referents espanyols, un altre dia parlarem d'aquesta espanyolització dels referents.

Paraules i expressions com vivenda en lloc d'habitatge, tenda en lloc de botiga, expressions com se li ha caigut, se m'ha caigut, m'he pujat o alguns d'ells en lloc d'alguns dels quals, per posar alguns exemples, són usades, diàriament, per la majoria de mitjans de comunicació. A tots els països del món els professionals de la comunicació saben parlar correctament. A Catalunya no. A la ràdio i televisió públiques hi ha molts professionals que no saben parlar bé i que tradueixen literalment del castellà quan no saben com és diu una cosa en català.

Aquesta falta de professionalitat se soluciona, a curt termini, amb correctors. Demano, per tant, a la ràdio i televisió públiques de Catalunya que posin correctors, si és que no n'hi ha i, si n'hi ha, demano que els utilitzin, perquè estan destrossant el català, traduint i manllevant paraules espanyoles i oblidant els girs i les formes genuïnes catalanes.