La por a la llengua materna
Puri Pinto
Vivim en una societat que, com ja se sap i es veu, veu augmentada la diversitat lingüística dia rera dia. Així mateix, aquesta diversitat pot plantejar-se tan a favor com en contra de l'assoliment de la llengua catalana com a llengua vehicular i comuna. Ens la plantegem a favor, si l'entenem com una nova situació que ens presenta un nou context lingüístic en el qual cal decidir i concretar quina de totes les llengües serà la que prendrà el paper de cohesionador des del punt de vista lingüístic i cultural. És una nova manera d'entendre la necessitat, la pertinència i la legitimitat que té una d'entre totes les llengües per assumir aquest rol col·lectiu que ens farà, a més a més, contribuir a la preservació del patrimoni lingüístic i cultural del nostre món, sempre i quan, és clar, la tria sigui l'adequada. És, doncs, una situació complexa que ens dóna l'oportunitat d'enriquir-nos individualment i d'enriquir la nostra col·lectivat fent ús d'una mentalitat solidària i respectuosa amb totes les llengües: perquè totes les llengües maternes dels individus mereixen, en algun racó del món, figurar com a llengua comuna d'una col·lectivitat, atès que aquesta funció és la que les va permetre néixer, créixer i viure.