La proposta d’Estatut i l’etiquetatge en català: un retrocés inacceptable
Bernat Gasull
Fa poc, en una conferència a Manresa sobre l'etiquetatge de productes en català, un grup d'empresaris amb plena voluntat d'emprar-lo en llurs productes, manifestava la necessitat imperiosa d'una reglamentació que obligués a totes les empreses a etiquetar en català. Entre d'altres factors, la pressió de les distribuïdores i llur funcionament feien imprescindible que el català fos obligatori per Llei, per tal que sigui una llengua d'ús normal en l'etiquetatge. Aquest sentiment és ben patent en moltes empreses catalanes, per les quals sens dubte, aquesta obligació representaria un avantatge competitiu substancial respecte a les empreses foranes poc implantades al país o no avesades al funcionament i coneixement lingüístic de la realitat social. Per altra banda, les grans multinacionals, si s'escaigués l'obligació, ja han mostrat la seva predisposició a acatar-la; així s'hi mostrava plenament disposat un alt directiu de Nestlé, per exemple, en un conegut programa de ràdio. Per descomptat el consumidor català cada cop més n'és un aferrissat avalador.