Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l'ADEC i Consum Català han denunciat el Govern per inactivitat. Ho han fet per no defensar els drets dels consumidors a rebre els productes etiquetats en català. Analitzem les raons que els menen a aquesta acció provocadora.

No hi ha en el món democràtic una llengua tan parlada com la catalana que no sigui obligatòria en les etiquetes dels productes. En canvi, el castellà és l'únic obligatori en les dades bàsiques de l'etiquetatge a Catalunya, llevat dels productes amb denominació d'origen o artesanals. Es dóna el cas que el Govern català té plena competència per obligar a etiquetar en català des del 1998, data d'aprovació de la Llei de Política Lingüística. L'Estatut del Consumidor, de 1993, ja avalava el dret a rebre els productes etiquetats en català. Per agreujar-ho més, l'Estat espanyol és molt estricte en matèria de sancions quant a la presència del castellà, mentre que la Generalitat no les aplica amb el català.

Si observem les dates en què s'han fet les lleis catalanes, durant els governs de CiU, veurem que no hi ha faltat convenciment. Si llegim els programes electorals del tripartit des del 2003 (el d'ERC en concret) hi veurem expressament la previsió de regular l'etiquetatge i de complir l'article 34 de la Llei de Política Lingüística, de la qual cosa es desprèn un compromís per al Govern. Estudis sobre consum, publicitat, campanyes de retolació de comerços, bars i serveis són ben presents en la nostra memòria col·lectiva. Una memòria, val a dir, relativa a anys que comencen a no ser massa propers, la qual cosa també constitueix una bona raó per presentar una denúncia per inactivitat ara.

Tot i creure en el conjunt de les voluntats ens podem preguntar per què, doncs, després de tants anys encara estem aquí. Serveixi la denúncia i el debat, en primera instància, per donar-nos a conèixer les raons del retard. Els ciutadans tenim dret a saber i el testimoni de tot aquell que hi ha tingut responsabilitats polítiques seria una excel·lent aportació a l'afer.

En el present, l'article 6 del nou Estatut estableix el dret i el deure de conèixer el català i, amb ells, l'obligació dels poders públics de facilitar el compliment del deure i l'exercici del dret. D'aquesta manera l'Estatut empara doblement la Generalitat a actuar. Que no ens el toquin.