Gairebé 6.500 infants i adolescents han participat durant aquest curs escolar en els tallers que Plataforma per la Llengua ha ofert arreu del domini lingüístic. L'entitat organitza per iniciativa pròpia, i amb el suport de les administracions, tallers de rap, glosa, xarxes socials o doblatge en zones on l'ús social del català és baix. A més, ofereix un servei perquè centres educatius i de lleure i institucions puguin contractar tallers específics per a promoure la llengua.
Un any més, l'ONG del català ha pogut organitzar tallers al barri de Ciutat Meridiana i al districte sisè de Sabadell, en el marc dels plans lingüístics integrals que l'entitat va iniciar en aquestes dues zones el 2016 i el 2017, respectivament. A més, però, aquest ha estat el primer curs escolar complet del Pla Lingüístic Integral de l'Eix Besòs, fet que ha permès augmentar de manera considerable el nombre de tallers en aquesta àrea compresa entre els municipis de Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Badalona.
En el marc d'aquests plans lingüístics integrals, l'entitat ha pogut arribar a uns 1.500 alumnes a través d'una vuitantena de tallers de diversitat lingüística (14), doblatge (14), rap (13), ràdio (12), teatre (6) o mems (5). Els tallers, però, no s'han limitat a aquestes àrees: també se n'han organitzat al Garraf, al Tarragonès, en altres punts del Vallès Occidental i, especialment, al País Valencià i a les Illes Balears.
Al País Valencià, més de 2.500 infants i adolescents han participat en algun dels tallers de l'entitat. La majoria s'han pogut aproximar a la figura de Joan Fuster en un dels 45 tallers que l'entitat ha organitzat per reivindicar l'intel·lectual de Sueca amb motiu del centenari del seu naixement. En altres casos, han pogut crear TikToks en valencià amb l'influenciador @Cabrafotuda (uns 650 alumnes), fer rap en valencià (uns 580 estudiants) o practicar la llengua a través de la creació de mems amb membres del col·lectiu @Kalebarraka (uns 460 joves).
Pel que fa a les Illes Balears, se n'han pogut beneficiar uns 900 alumnes, sobretot d'Eivissa. Amb motiu del Giving Tuesday del 2020, l'entitat va aconseguir més de 15.000 euros per promoure el català entre el jovent de l'illa, i aquest març ha arrencat el projecte Eivissa Bits. L'objectiu de la iniciativa és contribuir a revertir la caiguda en l'ús social del català en una illa en què ja només el 2,9% dels joves parlen de manera habitual en català. De moment, en el marc d'aquest projecte, ja s'han impartit 72 tallers d'escriptura, rap i cant pagès a cinc instituts diferents, i hi han participat 534 alumnes de 3r i 4t d'ESO. El projecte s'ha d'allargar fins a final d'any i permetrà que es publiqui un disc de música urbana i cant tradicional amb lletres i veus enregistrades dels estudiants, i amb la col·laboració d'artistes d'arreu del domini lingüístic.
A més, a Mallorca gairebé 490 alumnes han participat en les passejades i en els tallers de contacontes, jocs de taula o mems finançats pel Consell de Mallorca, i a Menorca més de 360 adolescents s'han pogut endinsar en el món del rap a través dels tallers organitzats per l'ONG del català, en col·laboració amb el Consell de Menorca.
En l'àmbit de la justícia, Plataforma per la Llengua ha impartit fins a 24 tallers de rap i de teatre en centres de menors de Barcelona, Mollet del Vallès, Palau-solità i Plegamans i Girona perquè els joves reclusos descobreixin el català, puguin ser-ne competents i facilitar-los la reinserció social i laboral.
Pel que fa als serveis contractats per centres educatius i de lleure, l'entitat ha arribat a gairebé 800 infants i adolescents de Caldes d'Estrac, Cerdanyola del Vallès, el Masnou o Santa Coloma de Farners amb una quarantena de tallers de rap, mems, xarxes socials, glosa o rumba.
Els beneficis dels tallers de Plataforma per la Llengua
Aquests tallers permeten als alumnes atansar-se al català d'una manera lúdica, a través de la música o de les noves tecnologies, i tenen un objectiu principal: que els joves vegin que el català no només és la llengua de l'escola i que es tracta d'un idioma que paga la pena d'aprendre.
L'organització dels tallers, eminentment pràctics, té com a propòsit que l'alumnat no només sigui capaç d'expressar-se correctament per escrit, sinó, sobretot, que domini la llengua oral, un dels àmbits que a l'escola queden més relegats. Per a l'entitat, que els infants i adolescents practiquin la llengua en una situació que els generi interès és el primer pas per modificar els hàbits lingüístics personals i perquè els alumnes facin servir més el català.
El fet que els tallers es plantegin amb un objectiu final, en general una creació o una pràctica, exigeix que els alumnes treballin prèviament certs coneixements lingüístics i garanteix que l'aprenentatge que en facin sigui un aprenentatge significatiu i durador. A més, el fet que els alumnes vegin la llengua com una eina comunicativa i d'expressió, i no com un objecte que cal analitzar, permet treballar l'autoconeixement i empoderar els alumnes contribuint a fer-los créixer personalment.
En el cas de les activitats de creació literària, sigui a través del rap o bé de la glosa, permeten, com diu la doctora Guiomar Ciapuscio, no només "vestir" pensament amb paraules, sinó, sobretot, construir pensament. A més, és important tenir en compte que, com defensa l'escriptor Víctor Sunyol, "si s'ha pogut veure (o viure) un procés d'escriptura, es llegirà diferent; amb més coneixement per a més gaudi i per a més tipus de gaudi". En aquest sentit, les activitats de creació potencien la motivació i el gust per la lectura, perquè dessacralitzen aquesta creació.
