Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua

L'any 2001, Plataforma per la Llengua va crear el Consell Consultiu. Es tracta d'un òrgan assessor de l'entitat format per experts i professionals de prestigi de diferents àmbits que per la seva experiència aporten suggeriments i consells a l'ONG del català.

Els seus integrants representen una pluralitat política i ideològica i disposen d'una mirada global del conjunt dels territoris de parla catalana i de les diferents visions sociolingüístiques, tenint també una visió oberta de la societat catalana i un plantejament constrictiu quant al futur de la llengua.

Actualment, formen part del Consell Consultiu de l'organització les personalitats que destaquem a continuació. També n'havien estat membres Jordi Font, Fèlix Martí, i Josep Maria Terricabras, i els desapareguts Isabel-Clara Simó, Francesc Ferrer i Gironès, Albert Manent, Patrícia Gabancho, Joan Triadú, Miquel Strubell i Jordi Porta.

Matilde Aragó

Barcelona, 1954

Magistrada jubilada. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ha estat sòcia fundadora d'Àgora Judicial i de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i vocal del Consell Social de la Llengua Catalana. El 2009 va rebre el Premi Convit per l'impuls del català a la justícia i el 2021 va ser guardonada amb el Premi Agustí Juandó del Consell de l'Advocacia Catalana.
Salvador Cardús

Terrassa, 1954

Sociòleg i periodista. Doctor en Ciències Econòmiques i professor jubilat de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB. És membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, va formar part del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), i ha estat president de la Fundació Paco Candel. Ha publicat diversos assaigs com El camí de la independència i El temps i el poder, i col·labora regularment a El Temps, La República-ElPuntAvui, l'Ara i el Diari de Terrassa. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements per la seva trajectòria cívica i periodística.
Teresa Casals

Badalona, 1941

Filòloga, mestra i activista. Durant les dècades de 1970 i 1980 va contribuir a fer possible el reciclatge del professorat per assegurar els primers anys del sistema d'immersió lingüística a les escoles. Aquest mateix compromís el va mantenir després al Departament d'Universitats, Recerca i Coneixement i a l'Executiva de la Plataforma per la Llengua. Autora de La reinvenció de l'escola catalana i fundadora de Som Escola, el 2018 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi i el 2020 amb el Premi Especial del Jurat dels Premis Martí Gasull i Roig.
Josep Maria López i Llaví

Barcelona, 1941

Periodista. Durant molts anys crític de cinema, ha estat promotor del cineclubisme a Catalunya i president de la Federació Catalana de Cine Clubs. Històric activista polític de l'esquerra nacional, va ser un dels fundadors del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i impulsor de la distribuïdora editorial L'Arc de Berà. Ha format part de l'Executiva de la Plataforma per la Llengua i és membre d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català.
Isidor Marí

Eivissa, 1949

Sociolingüista. Ha estat professor de la Facultat de Lletres de Palma, sotsdirector general de Política Lingüística i director del Termcat. És membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), de la qual va ser president. També ha estat professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en la qual va dirigir els estudis d'humanitats i filologia.
Joan-Carles Martí i Casanova

Marsella 1958

Traductor d'anglès i francès, és cap del servei de turisme de Guardamar. Ha publicat llibres de novel·la, poesia, sociolingüística i articles diversos. Va ser fundador del Tempir d'Elx, associació que va presidir de 1993 al 2008. Especialista en els parlars catalans del Vinalopó i del Segura, és un activista per la llengua catalana a l'Extrem Sud del País Valencià. Va ser finalista de la primera edició del Premi Martí Gasull i Roig, el 2014.
Anna Moner

Vila-real, 1967

Escriptora i artista plàstica. Ha publicat nombrosos relats, l'assaig Gabinet de curiositats (Premi de la Crítica 2016) i les novel·les Les mans de la deixebla (Premi Enric Valor 2010), El retorn de l'Hongarès (Premi Alfons el Magnànim 2014, Premi Túria 2015 i Drac de Sant Jordi 2015) i La mirada de vidre (Premi Ciutat d'Alzira 2018). Col·labora en diversos mitjans escrits i en la ràdio d'À Punt Mèdia. Actualment és coordinadora de l'Institut d'Humanitats i Patrimoni de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València.
Lliris Picó

Ibi, 1972

Professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i secretària de la Delegació d'Alacant de l'IEC. Entre els seus llibres destaquen les novel·les L'olor dels crisantems (2004), Helena, un record sempre és mentida (2001), Les ales de la memòria (2003), Claus de serp (2007), Moisés, estigues quiet (2016) i Ventalls de paper (2019).
Jordi Sànchez i Picanyol

Barcelona, 1964

Activista polític. Ha estat professor de Ciència Política a la UB i conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, director adjunt de la Fundació Jaume Bofill i adjunt del Síndic de Greuges. També va ser portaveu de la Crida a la Solidaritat i president de l'Assemblea Nacional Catalana.
Abelard Saragossà

Silla, 1954

Gramàtic. Membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i professor jubilat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Director de la revista anual Aula de Lletres Valencianes. És autor de Criteris de la normativa (1997), Gramàtica valenciana raonada i popular (2003), El valencianisme lingüístic (2018) Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua (2020), L'article neutre (2021), El valencianisme de Sanchis Guarner (2021), L'accentuació (s. XIX i XX). Coherència i adequació (2024).
Carlo Sechi

L'Alguer, 1946

Professor de música jubilat, és un dels activistes culturals històrics de l'Alguer, ciutat de la qual és estat regidor de cultura entre lo 1984 i lo 1987, i síndic entre lo 1994 i lo 1998. Durant lo sou mandat ha impulsat diverses iniciatives per contribuir a la recuperació de la llengua catalana. Fundador del moviment "Sardenya i Llibertat", de l'Obra Cultural de l'Alguer i del periòdic L'Alguer. Lo 1996 ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Miquel Sellarès

Barcelona, 1946

Expert en estudis estratègics. Ha estat director general de seguretat ciutadana de la Generalitat de Catalunya i secretari de comunicació del Govern. Ha presidit la Fundació Centre de Documentació Política, ha estat director de la revista Debat Nacionalista i actualment dirigeix el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya.
Fanny Tur

Sant Miquel de Balansat, 1961

Directora des de 1987 de l'Arxiu Històric d'Eivissa i Formentera i de les biblioteques municipals, també ha estat directora adjunta de l'Institut Ramon Llull, vicepresidenta de l'AELC i Consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears. Vinculada al teixit social eivissenc, ha comissariat exposicions i té nombroses publicacions de memòria històrica, gènere i història social. Actualment és vicepresidenta de l'Associació Amics Casa Macià i membre del Jurat dels Premis Martí Gasull i Roig.
Vicenç Villatoro

Terrassa, 1957

Escriptor i periodista. Ha dirigit el diari Avui, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i l'Institut Ramon Llull. Col·laborador habitual dels mitjans de comunicació, i amb nombroses publicacions de narrativa i assaig, també va ser director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.