Aqueles son los membres de la nòstra executiva:
Qual sèm
-
Òscar Escuder i de la Torre
Barcelona, 1968
President de la Plataforma per la Llengua. Licenciat en medicina e cirurgia per l'Universitat de Barcelona (UB) (1992), especialista en cirurgia maxillofaciala. Membre de la Societat Catalana de Cirurgia Craniomaxillofaciala e la Societat Europèa de Cirurgia Craniomaxillofaciala. Trabalha en cò l'Hospital Parc Taulí de Sabadelh coma director del Servici de Cirurgia Maxillofaciala e dins lo sector privat. Maridat e paire de tres dròlles, desvolopa una intensa activitat esportiva, sustot triatlons.
-
Mireia Plana i Franch
Barcelona, 1964
Vice-presidenta de la Plataforma per la Lenga. Licenciada en filologia romanica per l'Universitat de Barcelona. Es traductora jurada del catalan e del francés, e a trabalhat a la Generalitat de Catalonha sus questions de normalizacion lingüistica, comunicacion e formacion.
-
Francesc Marco Palau
Tarragona, 1989
Secretari de la Plataforma per la Lenga. Doctor en Istòria contemporanèa de Catalonha a l'Universitat Autonòma de Barcelona. Licenciat en Istòria a l'Universitat Rovira i Virgili e master en Istòria de Catalonha a l'UAB. A agrandit sos estudis a l'Universitat de Valéncia. trabalha sus tèmas d'ideologia, societat i culturas politicas actualas, e tanben de l'art del sègle XX.
-
Marcel Padrós i Perejoan
Argentona, 1967
Clavaire de la Plataforma per la Lenga. Diplomat en Sciéncias Economicas per l'Universitat de Barcelona. Membre del Còllegi d'Economicas per l'Universitat de Barcelona. Membre del Collègi d'Economistas de Catalonha. Dirigís un conselh fiscal, comptable e de personal a Badalona dempuèi fa mai de 25 ans. Per la siá activitat professionala, coneis plan l'organizacion intèrna de las associacions. Demòra en Castelldefels, ont a participat dins divèrsas activitats associativas del parçan del Bas Lhobregat.
-
Josep Abad Sentís
Sabadelh, 1967
Coordinator territorial de la Plataforma per la Lenga en Valhés Occidental. Licenciat en Istòria per l'UAB, en l'especialitat d'istòria modèrna. Investigador e transcriptor. Es autor del libre La vila de Sabadell davant la Guerra Patriòtica o dels Segadors (1598-1659) e a publicat d'articles dins divèrsas revistas d'istòria (Manuscrits, Terme, Arraona, Recerca...).
-
Rut Carandell i Rieradevall
Barcelona, 1966
Avocada. A exercit professionalment coma avocada amb de practica efectiva dins los domenis del drech privat e del drech administratiu, e tanben de la planificacion lingüistica. A trabalhat tanben un an e mièg a Plataforma per la Lenga e, a l'ora d'ara, es tecniciana juridica per l'administracion locala. Sòcia fondatritz de l'Associacion dels Juristas en Defensa de la Lenga Pròpria (AJDLP), qu'a l'ora d'ara ne fa partida del Conselh Directiu.
-
Manuel Carceller i Safont
Castelló de la Plana, 1964
Coordinator territorial de la Plataforma per la Lenga País Valencian. Licenciat en Filologia Catalana per l'Universitat de Valéncia. Es investigator e divulgator sus de cultura populara al País Valencian, e concrètament a la vila de Castelló.
-
David Casellas i Gispert
Girona, 1964
Coordinator territorial de la Plataforma per la Lenga en Gironés e membre del Conselh de l'ADAC (Ataneu d'Acció Cultural) en representacion de la seccion lingüística. Licenciat en Filologia Catalana. A l'ora d'ara fa lo professor de lenga e literatura catalana dins l'Institut Vidreres. Es autor de Curs de morfosintazi de l'oració (1996) e de Junts en la diversitat. Crèdit variable de llengua catalana (1997); coautor de Resolguem dubtes (1998) e de Vocabulari de les comarques gironines (2003), e autor de l'estudi El pronom personal de tercera persona (2006). Es membre del Cercle Vallcorba.
-
Irene Coghene
Alguer, 1982.
Coordinatora territoriala de la Plataforma per la Lenga de l'Alguer e representa aquela entitat dins la Consulta Civica per las Politicas Lingüisticas del Catalan de l'Alguer. Licenciada en dreit per l'Universitat de Sàsser (2008). Trabalha en projèctes municipals coma lo Mestièr Lingüistic. Dins lo domèni associatiu, tre pichona es estada estacada a l'escoltisme, e tanben es estada fondatora e primièra presidenta del Centre Excursionista de l'Alguer.
-
Josep-Anton Fernàndez i Montolí
Barcelona, 1963
Licenciat en Filologia Catalana per l'Universitat Autonòma de Barcelona (UAB) e doctor en Lengas Modèrnas per l'Universitat de Cambridge. Professor agregat d'Estudis Catalans de l'Universitat Obèrta de Catalonha (UOC). De 1993 a 2006 foguèt professor a l'Universitat de Londres, ont fondèt lo Centre pels Estudis Catalans [Centre for Catalan Studies]. De 2015 a 2018, foguèt lo director de l'Aira de Lenga e Universitats de l'Institut Ramon Llull. Autor, demest d'autres, del libre El malestar en la cultura catalana: La cultura de la normalització 1976-1999 (2008) e coeditor (amb Jaume Subirana) de Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: Institucionalització, representacions i identitat (2015).
-
Maria del Mar Forcada i Nogués
Barcelona, 1971
Licenciada amb Gra de Sufisença en Recèrca sus Istòria de l'Art per l'Universitat de Barcelona. S'es especializada a far trabalhs de gestion, documentacion e coordinacion dins divèrsas institucions culturalas e mejans de comunicacion del Principat de Catalonha.
-
Rosa de les Neus Marco Palau
Tarragona, 1987
Doctoranda en Comunicacion a l'Universitat Pompeu Fabra. Master en Estudis Transnacionals a l'Universitat de Bremen. A fait d'estatges a la Sorbona, a l'Universitat d'Amborg e a la de Bolònha. Es licenciada en Filologia Catalana per l'Universitat Rovira i Virgili e Gra en Lengas e Literatures Modèrnas per l'Universitat de Barcelona. Se consacra a la recèrca, l'ensenhament e las questions internacionalas.
-
Rosa Monforte i Solà
Cervelló 1963
Coordinatora territoriala de la Plataforma per la Lenga del Bais Lhobregat. Licenciada en Filologia Catalana per l'Universitat de Barcelona. Trabalha de tecniciana de Normalitzacion Lingüistica a Sant Andreu de la Barca. Es estada totjorn estacada a d'associacions culturalas e educativas de domèni comarcal e local dins las qu'a participat activament.
-
Daniel Mundet i Cerdan
Barcelona, 1974
Licenciat en Sociologia per l'Universitat Autonòma de Barcelona (UAB) e Master de Gestion Publica per l'UAB, l'UPF e ESADE, es lo director d'una entitat de Leeds (Règne Unit) per al sosten de personas de minorias etnicas sus de questions laboralas. A desvolopat son activitat professionala dins lo domèni de la lenga e la cultura, coma director de la Plataforma per la Lenga, e tanben dins la gestion de projèctes europèus al Centre UNESCO de Catalonha. Faguèt tanben un estatge d'un an al sèti de l'UNESCO a París.
-
Marga Payola i Lahoz
Palau-solità i Plegamans, 1979
Responsabla Internacionala de la Plataforma per la Lenga. Licenciada en Arquitectura per l'Universitat Politecnica de Catalonha. Trabalha coma assistenta de l'eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europèu. Promocion del 2013 del programa Vicens Vives (Lideratge e engatjament civic) a ESADE. A l'ora d'ara estúdia lo master de Direccion d'Entrepresas a la UOC.
-
David Poudevida i Vives
Barcelona, 1973
Licenciat en Comunicacion e Direccion d'Entrepresas. Foguèt lo cap del Departament de Comunicacion e Marketing de Bonpreu. President de l'Associacion Catalana de Professionals. Es membre de la Plataforma per la Lenga tre 2012.
-
Antoni Royo i Pérez
Castelló de la Plana, 1954
Licenciat en Istòria per l'Universitat de Valéncia. Trabalha a la delegacion de Castelhon d'Accion Culturala del País Valencian. A publicat divèrses romans de tematica istorica amb lo pseudonim de Jordi Querol.
-
Diego Sola i Garcia
Granollers, 1988
Demòra a Canovelles. Doctor en Istòria Modèrna per l'Universitat de Barcelona (UB), institucion ont faguèt los estudis de mestresa en istòria e lo master en Estudis Istorics. Es professor e investigator postdoctoral dins la meteissa universitat. Escriu en qualques mejans de comunicacion coma divulgator. Membre de la Plataforma per la Lenga tre 2012.
-
Carles Solà i Serra
Berga, 1964
Jornalista. Director del programa 30 minuts de TV3. Vice-president de la Mesa per la Diversitat dins l'Audiovisual del CAC e membre de la plataforma Diverscat en Acció. De 2000 a 2004 foguèt lo cap de la seccion de "Societat" a Informatius, e de 2004 a 2017, es estat director del programa Tot un món, dedicat a l'immigracion e la diversitat culturala. Es especialista sul tractament de la diversitat culturala e l'immigracion als mejans de comunicacion catalans e, tre 2011, es membre del Conselh executiu de la Plataforma per la Lenga.
-
Ivan Solivellas i Ugena
Palma, 1992.
Lingüista. Diplomat en Lenga e Literatura Catalanas (2015) per l'UIB e mastèr de Formacion del Professorat (2016) per la meteissa universitat e mastèr en Umanitats (2017) per l'UOC. A l'ora d'ara es candidat al doctorat a l'UPF, ont i fa tanben lo recercaire predoctoral e lo professor dins la facultat de Traduccion e de Sciéncias del Lengatge. Concilia l'activitat academica amb la revision de tèxtes e la promocion e gestion d'activitats culturalas en d'associacions de natura divèrsa.
-
Jordi Taurinyà
Vallestàvia, 1950
President del Casal del Conflent, entitat representanat de la Plataforma per la Lengua en Conflent. A d'estudis superiors d'agronomia tropicala. Es estat entrepreneire, ara es a la retirada. Organiza la partida del renovelament de la Flama de la Lenga cada annada sus la tomba de Pompeu Fabra a Prada, la regeneracion de la flama del Canigó amb Òmnium Cultural e participa dins divèrses obradors de l'Universitat Catalana d'Estiu, que n'es membre del conselh.
-
Agustí Tola i Lorente
Ciutat de Mexic, 1993
Coordinator territorial de la Plataforma per la Lenga en Barcelonés. Diplomat en Economia per l'Universitat Pompeu Fabra, comencèt la siá carrièra professionala coma auditor dins una Big Four e trabalha a l'ora d'ara coma consultor d'innovacion. Parallèlament, devolòpa tanben la siá carrièra coma escrivan de ficcion, articles d'opinion e cronicas de viatges.
-
Roger Torrents i Serra
Barcelona, 1976
Licenciat en Fisica per l'Universitat de Barcelona. Professionalament estacat a l'informatica e la consultacion sus basas de dadas e intelligéncia de negòci, actualament trabalha dins aqueste meteis domèni en una entrepresa multinacionala.