La conferència, titulada "Llengües i drets al cinema. L'excepció del català en el context internacional", pretén sobretot posar en relleu els resultats de l'estudi comparatiu fet per la Plataforma per la Llengua i presentat el passat gener que feia palesa la necessitat d'una regulació lingüística de la llengua catalana en l'àmbit cinema.
A la conferència hi intervindran representants governamentals, o d'organismes dependents de diversos països, com la Sra. Kati Nuora, assistent de direcció de la Finnish Film Foundation, organisme autònom dependent del Ministeri d'Educació de Finlàndia, la Sra. Marge Liiske, directora gerent de l'Estonian Film Foundation, organisme autònom que opera sota els auspicis del Ministeri de Cultura d'Estònia, o la Sra. Guylaine Chénier, presidenta de la Comissió del doblatge de la Société de développement des entreprises culturelles (SODEC) del Govern del Quebec. Les tres ponents han visitat aquest matí el Parlament de Catalunya, juntament amb representants de la Plataforma per la Llengua, i aquesta tarda, abans de la conferència, faran també una visita al departament de Cultura.
L'estudi comparatiu Pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya (podeu veure'l a http://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/59) se centra, d'una banda, a veure l'evolució del català des dels inicis del cinema parlat fins a l'actualitat i, de l'altra, compara la situació actual d'aquesta llengua al cinema amb la d'altres llengües oficials que tenen un nombre de parlants igual o inferior a la catalana. Així, posa en evidència la discriminació excepcional i única del català en relació a les pràctiques lingüístiques majoritàries que tenen lloc en altres àrees lingüístiques comparables d'Europa i d'Amèrica del Nord. També evidencia que malgrat els 40 anys de prohibició del català al cinema, l'estat espanyol no ha donat el suport necessari per trencar amb les inèrcies creades durant la dictadura de Franco, mentre que això s'ha fet en els altres casos amb llengües comparables com ara als països bàltics, que amb la transició democràtica han aconseguit el restabliment dels drets lingüístics i la garantia que les llengües oficials tenen una presència normal al cinema.
Davant d'aquests exemples de països on les mesures legals i/o polítiques han estat determinants per garantir el respecte dels drets lingüístics de la seva població, la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle reclamaran fermesa als governants per tirar endavant el capítol lingüístic del Projecte de llei del Cinema de Catalunya que va ser aprovat el gener passat pel Govern. Segons aquestes organitzacions, és absolutament necessària i urgent l'aprovació dels aspectes lingüístics d'aquesta llei per tal que es posi fi a les inèrcies hereves del franquisme, es tingui en compte la potencialitat de la demanda del català al cinema, i es doni un tomb definitiu a la mancança crònica (actualment, un 3%) de l'oferta de cinema en català a Catalunya.
