Un nou estudi elaborat per la Plataforma per la Llengua sobre l'etiquetatge dels productes ecològics catalans amb segell de qualitat del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) alerta que tres de cada quatre d'aquests productes incompleixen la normativa vigent en matèria d'etiquetatge. El treball, El català en l'etiquetatge dels productes amb segell ecològic del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, posa de manifest que gairebé el 75% dels productes analitzats incompleix la llei i no inclouen el català en el seu etiquetatge. Els productes completament etiquetats, com a mínim, en llengua catalana, tan sols arriben al 25,5% del total d'articles sotmesos a estudi, malgrat que fa més de 12 anys que es va aprovar la Llei de política lingüística de 1998, que estableix en l'article 34.2: "Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l'etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d'origen, denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya han d'ésser necessàriament, com a mínim, en català."
En l'estudi s'han sotmès a estudi un total de 255 productes de 17 grups d'aliments diferents ubicats en les principals cadenes de distribució d'aliments ecològics de la ciutat de Barcelona: Veritas, Marsan i Santiveri. D'aquests només el 25,5% acompleixen la Llei en matèria lingüística, un 5,5% l'acaten parcialment (és a dir, empren parcialment el català en l'etiquetatge) i un 69% la incompleixen totalment, o sigui, no empren el català enlloc.
La llengua més emprada en l'etiquetatge d'aquests productes a Catalunya és el castellà, que és present en el 88,6% dels articles analitzats. Pel que fa al català, la seva presència (ja sigui parcialment o total) arriba només al 31%, malgrat que la legislació vigent estableix que hi sigui plenament present. La presència d'altres llengües en l'etiquetatge d'aquests productes és molt escadussera: l'anglès és present en el 3,9% d'articles, mentre que el francès i l'alemany només hi són presents en el 3,5% i 3,1% dels productes respectivament.
Si s'analitzen les empreses trobades en l'estudi (30 en total) un 50%, és a dir 15, no etiqueta cap producte en llengua catalana. Un 13,3% (4 empreses) etiqueta totalment o parcial algun dels productes en català i un 36,7% (11 empreses) l'empra totalment o de manera parcial en tots els productes. Les empreses que acompleixen la Llei en tots els productes, és a dir, que els etiqueten tots en català, són només el 33,3% (10 empreses) de les analitzades.
De forma complementària s'han estudiat també els usos lingüístics en els webs corporatius dels productors analitzats, amb conclusions similars: en aquest cas, dels 26 webs analitzats, només 15 (57,7%) disposen de versió en llengua catalana, mentre 25 (96,2%) tenen versió en llengua castellana. Disposen de versió anglesa el 38,5% dels webs.
Aquest és el segon estudi elaborat per la Plataforma per la Llengua sobre aquest tema i, des de l'anterior avaluació, realitzada ara fa dos anys, la situació pràcticament no ha millorat. L'entitat considera que la presència del català en l'etiquetatge d'aquests productes encara és molt reduïda, tot i que fa més de 12 anys de l'aprovació de la Llei de política lingüística, que estableix que l'etiquetatge d'aquestes productes ha de ser, almenys, en català.
La Plataforma per la Llengua denuncia que el CCPAE ha validat la comercialització de productes fora de la llei tot atorgant-los el segell malgrat que no acomplien els requisits d'etiquetatge necessaris per a aquesta denominació de qualitat, incomplint, per tant, el procés previst en la mateixa legislació sobre productes ecològics. És per això que insta el CCPAE a revisar els protocols de control i certificació dels productes ecològics en matèria d'etiquetatge que han fallat de manera reiterada per tal que els productes distingits amb el segell de qualitat ecològica, a partir d'ara, acompleixin escrupolosament la normativa legal.
