El novembre de l'any passat, quan es complien 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), les entitats signants del manifest "Sí al valencià" presentaren a l'opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia. 

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: "Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l'administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat". 

Durant aquest temps hi ha una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l'administració valenciana només hi ha el requisit lingüístic castellà: les proves d'accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià,  tot i que l'Estatut diu que és "la llengua pròpia" i la Llei d'Ús "la més peculiar senya d'identitat" com a poble, no passa de ser-hi un mèrit, en el millor dels casos.

Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l'administració de l'Estat o de Justícia radicada al País Valencià. 

El Govern valencià va engegar recentment el projecte d'una nova Llei per a l'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.

Per això, la Plataforma per la Llengua amb les entitats signants del manifest han participat en quantes iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals s'han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d'Ús fixa indirectament en l'esmentat article 16. De la mateixa manera conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana, així com també la ciutadania en general a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que l'ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres institucions.