És per això que la Plataforma per la Llengua vol fer les següents consideracions:
Aquest avantprojecte de llei regula sobre el mercat cinematogràfic en la línia dels estats democràtics europeus. En aquests estats aquesta és una pràctica absolutament legítima i estesa. Celebrem l'avantprojecte de llei, però ens sorprèn que hagi arribat amb anys de retard.
La Plataforma per la Llengua vol posar de manifest que la regulació dels poders públics sobre les dinàmiques del sector cinematogràfic és una pràctica estesa a Europa, i que inclou també la regulació dels usos lingüístics de les pellícules que s'exhibeixen a les sales de cinema. La Plataforma per la Llengua ha analitzat els casos de 7 països europeus més el Quebec, que tenen llengües oficials amb menys parlants que la catalana (9.000.000 de parlants) i en els quals s'han constatat diverses legislacions i mesures que regulen i vetllen per la presència d'aquestes llengües al cinema. Per posar un exemple amb molts menys parlants que el català podem esmentar el cas de Letònia (el letó té uns 1.400.000 de parlants, molts dels quals tenen com a primera llengua el rus), on la Llei sobre la llengua estatal aprovada el 9 de desembre de 1999 (art.17.1)diu: Els llargmetratges cinematogràfics, videofilms i els seus tràilers mostrats en públic han de ser proveïts de veu en off, doblats en la llengua de l'Estat o mostrats amb la pista de so original i subtítols en la llengua de l'Estat d'acord amb el corpus normatiu d'aquesta llengua (el letó).
Així mateix, la Plataforma per la Llengua confirma que en els països plurilingües europeus amb llengües comparables al català, els espectadors tenen garantida l'oferta cinematogràfica en les llengües respectives. A Finlàndia, per exemple, les pel·lícules s'exhibeixen en finès (4.900.000 espectadors potencials), i a les àrees bilingües (finès i suec) o monolingües sueques s'exhibeixen en ambdues llengües, malgrat que aquesta segona representi una població de menys de 300.000 espectadors potencials a Finlàndia. Cal dir que aquestes pràctiques cinematogràfiques, en molts casos, com en aquest, venen reforçades pel suport dels estats i dels organismes públics que vetllen pels drets dels espectadors de veure el cinema en la llengua pròpia.
Per entendre la situació actual del cinema en català, abans que res cal remuntar-nos al context històric del Franquisme, ja que des dels inicis de la dictadura es van aplicar una sèrie de mesures repressores, els efectes de les quals encara perduren avui dia. Es tracta, per exemple, de lleis franquistes com la del cinema de l'any 1941 que, basada en una llei creada per Mussolini, va establir l'obligació per a totes les pel·lícules estrangeres de ser exhibides a tot l'estat únicament en versió doblada espanyola.
Mentre que en altres països amb situacions comparables on ha estat imposada una única llengua, és normalment l'Estat qui estableix les quotes per equiparar els drets de les persones de les altres comunitats lingüístiques, en aquest cas ho ha hagut de fer el Govern català. El suport de l'estat espanyol després de la dictadura per a la presència del català al cinema, i per al respecte dels espectadors, ha estat clarament insuficient fins ara.
La mancança crònica de l'oferta de cinema en català, (3'5% el 2007 a Catalunya), originada pels motius exposats anteriorment, contrasta amb la rendibilitat del cinema a Catalunya. Així doncs, segons l'informe elaborat el 2007 pel Departament de Cultura de la Generalitat, Catalunya ocupava el 2004 la segona posició en la recaptació de cinema per habitant a Europa, darrere d'Irlanda, mentre Espanya n'ocupava l'11a posició. Així mateix, des de l'any 2004 les diferències entre la versió catalana i la castellana es van anar reduint i a l'any 2007 la mitjana d'espectadors a cada sessió de cinema en català ja era més alta (30,95 espectadors) que la xifra d'espectadors per sessió en castellà (28,17 espectadors).
L'avanprojecte de Llei del cinema que s'ha presentat al Parlament, a més d'estar en consonància amb la legislació catalana aprovada l'any 1998, i estar plenament d'acord amb la legislació espanyola vigent, ha rebut el suport internacional de personalitats diverses com ara el del portaveu de Multilingüisme de la Comissió Europea, Pietro Petrucci, que va elogiar la futura llei i va assegurar que "enriquirà la oferta cultural".
Per tot això, des de la Plataforma per la Llengua:
Demanem contundència i fermesa al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya, per aprovar definitivament la Llei del cinema, desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una inèrcia discriminatòria de difícil justificació en una societat democràtica.
Demanem que la futura Llei del cinema vagi acompanyada de mesures que assegurin l'exhibició de còpies doblades i subtitulades a les sales de Catalunya. Cal establir un sistema de mesures que porti a un establiment de quotes per assegurar que l'exhibició de cinema en català s'acosti progressivament al 50%. Cal que la llengua catalana estigui present en totes les poblacions de Catalunya i a les hores de màxima assistència al cinema.
Emplacem que la futura Llei de Cinema asseguri la presència del català en les pistes dels DVD i en el cinema que es vendrà en un futur per Internet.
Esperem que el debat que ara s'iniciarà al Parlament de Catalunya introdueixi millores a l'avantprojecte de llei pel que fa al tractament de la llengua catalana en el cinema i el respecte dels espectadors catalans.
La Plataforma per la Llengua presentarà properament un estudi que està elaborant sobre les pràctiques lingüístiques al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya. Aquest estudi es difondrà entre el sector cinematogràfic i audiovisual, s'enviarà al Govern de Catalunya, i també als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.
La Plataforma per la Llengua continuarà treballant per assegurar el dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre cinema en català, amb accions de sensibilització com el clip El català al cinema? Missió impossible que trobareu a www.plataforma-llengua.cat/cinema/elsGomis.html. Podeu trobar també més informació en el document Conclusions del treball sobre cinema i llengua catalana, que podeu veure al nostre web, en concret al següent enllaç, http://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/59, i que van signar diversos agents polítics i socials.
