1- L'etiquetatge en català suposa el mateix cost que l'etiquetatge en espanyol, francès i potuguès de molts productes que es poden comprar a casa nostra, i comporta beneficis importants donat que l'etiquetatge en català segons demostren les enquestes afavoreix el consum, les vendes, i suposa un increment en la qualitat dels productes oferts. Si volem ser un país normal hem de fer el que fan la resta de països que no subvencionen res en aquests termes. 2- La millor manera d'ajudar les empreses afectades per l'obligatorietat de l'etiquetatge en català (principalment els productes de Denominació d'Origen) consiteix en desplegar la llei de política lingüística 1/1998 en el seu article 34 per fer extensiva l'obligatorietat d'etiquetar en català en tots els productes alimentaris. 3- A tots els països democràtics amb llengües amb un nombre de parlants comparable als que té la llengua catalana, existeix l'obligatorietat d'etiquetar en la llengua corresponent. És el cas del francès al Quebec, l'italià, el francès i l'alemany a Suïssa, el letó a Letònia, el suec a Finlàndia i el danès a Dinamarca. Actualment el cas de l'etiquetatge en català constitueix una excepció mundial, i és per això que l'ADEC i la Plataforma demanen que el català, per tal de paliar aquest greuge, esdevingui obligatori en tot l'etiquetatge, cosa que el Govern de Catalunya té la competència per fer.