Plataforma per la Llengua assenyala que la decisió de la nova direcció de la radiotelevisió pública valenciana d'incrementar la presència del castellà és un atac directe al valencià, que arracona la llengua pròpia en un ecosistema mediàtic que ja de per si el margina. La decisió, a més, vulnera la normativa vigent a l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'ús i ensenyament del valencià i la legislació internacional. L'entitat iniciarà una campanya per sensibilitzar la població que podrà seguir mirant les sèries i pel·lícules en valencià canviant la configuració d'àudio del televisor. 

La incorporació del castellà a la televisió pública ha estat un dels primers atacs al valencià que ha anunciat el president del consell d'administració de la televisió autonòmica, Vicente Ordaz, en la seua primera entrevista després d'assumir el càrrec, amb la pressuposada intenció de "millorar l'audiència". En aquest sentit, reduint-hi el pes del valencià, À Punt eliminarà el seu valor afegit i diferenciador, que ha permès fins ara fidelitzar el públic precisament per aquest aspecte: ser l'única oferta audiovisual en valencià, la llengua pròpia del país.  

Pel que fa a la programació, no ha estat l'única decisió que ha suposat una agressió lingüística al valencià. En aquesta mateixa línia, els nous responsables de la radiotelevisió pública valenciana han posat el nou magazín Fora de cobertura en mans de Donís Salvador. Es tracta d'un ferm partidari del secessionisme lingüístic, que és membre de la junta de govern de la institució blavera Lo Rat Penat i que, per tant, no només renega de la unitat de la llengua, sinó que promou un model de llengua anticientífic i contrari a la norma dictada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el model pel qual ha de vetllar, legalment, la corporació pública. Aquesta decisió contribueix encara més a restar prestigi a la llengua i és un pas més per subordinar el valencià a la llengua castellana, folkloritzar-lo i convertir-lo, d'entrada, en una llengua d'ús restringit per acabar fent-lo desaparèixer.  

A més, la nova direcció de l'entitat ha cancel·lat diversos programes emblemàtics que, fins que no hi haja noves temporades, se substituiran per reposicions, contingut d'arxiu o programes reciclats de Telemadrid que s'emetran, evidentment, en castellà. Per a Plataforma per la Llengua, és irònic que els que més treballen per impedir que els mitjans en català de les Illes Balears i Catalunya es puguen veure al País Valencià no tinguen cap problema a emetre contingut en castellà d'una televisió autonòmica amb qui el País Valencià no comparteix ni frontera administrativa: Telemadrid. 

Plataforma per la Llengua assenyala que aquestes decisions responen a una estratègia més àmplia de minorització del valencià en tots els àmbits, que s'afegeixen a altres polítiques impulsades recentment, com ara l'acord pressupostari entre el Partit Popular i Vox, i la consulta sobre la llengua vehicular als centres educatius impulsada pel conseller d'Educació, José Antonio Rovira. En aquest context, l'entitat ha impulsat mobilitzacions per defensar la ràdio i la televisió valencianes en llengua pròpia des de la creació de la nova llei de PP i Vox sobre la corporació audiovisual del País Valencià, que va obrir a porta a incloure contingut en castellà a la programació d'À Punt.

La televisió pública, fora de la lògica del mercat: l'audiència, a la qual s'ha d'aspirar, no pot ser a costa de renunciar a la llengua, la seva raó de ser

Ordaz ha incidit en l'audiència per justificar el nou atac al valencià en connivència amb el govern de Carlos Mazón i la seva Llei d'À Punt, sense tindre en compte les funcions bàsiques i la responsabilitat legal de l'ens. Una televisió pública, a diferència del que ha dit Ordaz, no ha d'"intentar competir a una Champions", sinó que ha de mantenir el caràcter de servei públic, amb continguts propis de qualitat i ser una eina de promoció i difusió de la llengua pròpia, ja que en cap moment es pot entendre l'ens públic com un espai privat que ven espai publicitari. En qualsevol cas, per l'entitat és un fals debat, atès que el valencià no està renyit amb les bones audiències si els continguts són bons. 

Per això, atés que el valencià és la llengua oficial del País Valencià, tal com reconeix l'Estatut d'Autonomia, incorporar més contingut en castellà i prioritzar-lo implica un greu atac contra els mandats que obliguen els ens públics a protegir el valencià. La decisió, a més, vulnera la legislació internacional, en concret la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), que estableix clarament l'obligació de garantir canals de ràdio i televisió en les llengües regionals. També contradiu la Llei d'ús i ensenyament del valencià, que obliga la Generalitat Valenciana a impulsar el valencià als mitjans de comunicació de la seua competència. 

L'opció dual amb preferència en castellà obrirà una escletxa digital a la ciutadania valenciana 

L'aposta per introduir el castellà en la graella de la cadena planteja oferir-lo com a primera llengua (la llengua predeterminada) en l'emissió dual de les pel·lícules i sèries, així com en altres espais. En aquest sentit, l'audiència haurà de configurar la selecció del valencià cada vegada que vulga veure un contingut, un procés que generarà una escletxa digital intergeneracional i impossibilitarà que una part de la població accedisca als continguts en llengua pròpia, en un entorn mediàtic on l'hegemonia del castellà és inqüestionable. Tot i que l'entitat continuarà batallant per evitar que això s'imposi, també arrencarà una campanya comunicativa perquè tothom sàpiga que pot continuar veient pel·lícules i sèries doblades al valencià si així ho tria a la configuració del televisor. En aquest sentit, la campanya explicarà a tothom com pot canviar la llengua de l'àudio i triar el so en valencià.