Plataforma per la Llengua considera intolerable la resposta del Consell a les 4.145 al·legacions a la nova llei educativa impulsada pel PP de Carlos Mazón, amb el suport de VOX. Fins ara, l'ONG del valencià ha presentat dues rondes d'al·legacions: la primera durant la consulta pública prèvia, i la segona amb la proposta d'ordre ja elaborada per la Conselleria d'Educació. Aquestes darreres al·legacions es van presentar el 2 de gener de 2025, últim dia del termini obert pel govern autonòmic. Cal recordar que el Consell va obrir el darrer tràmit el 24 de desembre, fet que per a Plataforma per la Llengua és indecent. En total, s'han presentat 4.145 aportacions diferents a aquesta ordre, que el Consell ha respost en només dos fulls. L'entitat continuarà fent front a la nova llei educativa impulsada pel govern autonòmic, liderat per Carlos Mazón.
En juliol, es va aprovar la "Llei de llibertat educativa", que permet als representants legals de l'alumnat triar l'anomenada "llengua base" d'ensenyament. Aquesta decisió ha de ser desenvolupada normativament, i el govern ha optat per fer-ho mitjançant una ordre específica. El nom complet d'aquesta ordre és Projecte d'Ordre de Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, per la qual es convoca el procediment de consulta als representants legals de l'alumnat per a triar la llengua base aplicable a partir del curs acadèmic 2025-2026, d'acord amb la disposició transitòria segona de la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat. En aquest context, el govern de Carlos Mazón ha declarat la urgència en la tramitació de l'expedient.
Plataforma per la Llengua ha estat present en tots els tràmits relacionats amb aquesta norma, defensant els interessos de l'alumnat perquè considera que l'aprenentatge de valencià garanteix la competència plena en les dues llengües oficials. La intenció de l'entitat és garantir que la veu de l'alumnat i dels seus representants siga escoltada i tinguda en compte en aquest procés tan crucial per al futur educatiu del País Valencià. Amb aquest objectiu, Plataforma per la Llengua continuarà impulsant accions emmarcades en la campanya "La llengua no es toca. Tria valencià", a més de les conferències arreu del territori i les concentracions de cada dijous, que anunciarà en les properes setmanes.
La defensa del valencià, la via d'urgència injustificada i els vicis d'inconstitucionalitat motiven les al·legacions de Plataforma per la Llengua
Plataforma per la Llengua ha presentat al·legacions a la nova llei perquè aquesta no assegura que l'alumnat puga estudiar en valencià i, per tant, no compleix amb la Llei d'ús i ensenyament del valencià ni amb l'Estatut d'Autonomia. L'ONG del valencià també ha al·legat perquè les consultes proposades no garanteixen processos democràtics, ja que no inclouen òrgans de supervisió, llindars mínims de participació ni mesures per evitar distorsions per factors com l'alumnat que canvia de centre.
L'entitat assenyala que la declaració d'urgència per tramitar el projecte normatiu sobre la consulta als representants legals de l'alumnat per a la tria de la llengua base no ha estat adequadament justificada. Tal com recorda l'entitat, la normativa vigent exigeix una motivació clara, detallada i documentada per tramitar la consulta per via urgent. Aquesta justificació, però, no apareix a l'expedient. En eixe sentit, l'ONG del valencià denuncia que la manca de justificació suposa una vulneració dels principis de transparència i seguretat jurídica i afecta als drets de les parts implicades, les quals no poden comprendre ni impugnar raonadament la decisió. Així mateix, segons Plataforma per la Llengua, la tramitació per via d'urgència no s'ajusta a cap circumstància extraordinària o imprevisible, la qual cosa invalida el procediment seguit i podria declarar nul de ple dret l'acte administratiu.
D'altra banda, cal recordar que la Llei 1/2024, de "llibertat educativa", actualment està impugnada per possibles vicis d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. Aquesta situació planteja una incertesa jurídica que afecta la validesa futura de les actuacions derivades d'aquesta llei.