La filòloga i sociolingüista Marina Massaguer va impartir aquest dimecres, 27 de novembre, al vespre una xerrada a l'Espai Òmnium de Manresa per analitzar la situació actual del català i els reptes per recuperar-lo plenament en la vida quotidiana. Organitzada pel grup local de Plataforma per la Llengua a la capital del Bages, la conferència, que duia per títol "Els reptes del català. L'estat de la llengua a Catalunya i les possibilitats d'actuació per a millorar la situació", va omplir tota la sala.
En la seva intervenció, Massaguer va explicar que durant els anys vuitanta, amb l'arribada de nous processos polítics, econòmics, demogràfics i ideològics, es van dissenyar polítiques lingüístiques que van normalitzar la situació de la llengua en molts àmbits, tant en coneixement com en ús social. Per a Massaguer, tot i que aquest procés va ser indispensable, després hi va haver una relaxació de la política lingüística i dels discursos en defensa del català que ha contribuït a fer que a la situació sigui radicalment diferent. La sociolingüista va recordar que vivim en un món globalitzat i neoliberal caracteritzat per la mercantilització i la constant mobilitat de la població. Ara, les societats són multiculturals, apareixen grups de nous parlants amb nous "accents" i els governs han perdut poder davant dels mercats, motiu pel qual fins i tot les identitats es mercantilitzen.
Pel que fa al cas concret de la llengua catalana, Massaguer va explicar que es troba en una situació entre la minorització i la normalització, perquè és hegemònica, però alhora una llengua marcada: no és una llengua d'Estat (en el cas dels estats espanyol i francès) però tampoc és una llengua minoritària ni estrictament minoritzada en tots els àmbits (el català és oficial en molts territoris, per exemple).
Els reptes actuals del català
En la seva conferència, la sociolingüista tarragonina va defensar que cal sumar parlants que puguin accedir de manera real a la llengua. Per això cal fer créixer el coneixement de la llengua a través de cursos i millorar la socialització del català, per tal que els nous parlants puguin teixir vincles i crear espais segurs per fer servir la llengua. A més, per a Massaguer, també cal augmentar el valor de la llengua en termes econòmics i com a símbol de la identitat catalana, i cal que es vegi la importància, especialment entre els més joves, de tenir referents lingüístics en català, persones que facin que els nous parlants puguin ser reconeguts com a catalanoparlants per la resta del grup.
Un altre dels reptes pendents del català passa per l'actitud individual dels parlants. En aquest sentit, Massaguer va apuntar que sovint els catalanoparlants segueixen la norma de convergència lingüística i no mantenen la seva llengua en converses amb castellanoparlants. Això no és innocu, perquè fa que el català deixi de ser necessari per a tothom. Per això, la sociòloga va fer una crida, com fa Plataforma per la Llengua, a mantenir les converses en català encara que l'interlocutor no el parli, per tal d'augmentar el valor de la llengua, afavorint que els altres l'aprenguin i fent que en creixi l'ús social general. En relació amb això, Massaguer va recordar que el català és per a tot i en tots els àmbits, però que, a més, també ha de tenir algunes funcions pròpies reservades: coses que només es puguin fer en català i en què, per tant, sigui obligatori aprendre la llengua.
La sociolingüista tarragonina va concloure la xerrada defensant que cal incorporar les veus dels no catalanoparlants en un projecte de país ampli i compartit, també en el disseny de polítiques lingüístiques, i trobar noves fonts de legitimitat per fer política obertament en català i sense justificacions. Es tracta de revertir desigualtats lingüístiques.
