El tercer trimestre del 2024, que comprèn els mesos de juliol a setembre, el Butlletí Oficial de l'Estat espanyol (BOE) va recollir 70 noves normes jurídiques que privilegiaven la llengua castellana i relegaven la catalana. Eren 38 normes estatals, 30 d'europees i 2 d'internacionals. L'aprovació d'aquesta mena de normes per part de les institucions generals de l'Estat, de les institucions comunitàries europees, i, fins i tot, d'algunes organitzacions internacionals, és regular, i el seu ritme i intensitat no han variat significativament els darrers temps, tot i els gestos favorables al plurilingüisme que ha fet el tercer govern de Pedro Sánchez. El segon trimestre en van ser 58, i el primer trimestre, 34. 
 
En el pla estatal, les normes discriminatòries més freqüents els darrers anys són les que imposen requisits de fer servir el castellà en la petició de subvencions i ajudes, o en la candidatura a premis. Per exemple, aquest setembre, el Ministeri d'Igualtat va aprovar les bases de la concessió del distintiu «Igualtat a l'Empresa» en què s'establia que la documentació obligatòria que cal aportar ha de ser en castellà o en una traducció completa a aquest idioma. Irònicament, aquesta norma que vol incentivar la igualtat entre homes i dones no mostra cap sensibilitat per la igualtat entre grups lingüístics. Les normes que imposen aquesta mena de requisits per accedir a beneficis condicionen la societat a favor de l'ús del castellà, perquè els potencials aspirants potser volen evitar incórrer el sobrecost, en temps i diners, que suposa traduir els documents a una altra llengua.

En el pla europeu, es poden destacar quatre normes que regulen el procediment del Tribunal de Justícia i del Tribunal General, i que clarament privilegien les llengües oficials dels estats membres i de la Unió. Concretament, aquestes regulacions limiten les llengües utilitzables oralment en els litigis a aquelles que són oficials de la Unió Europea i, en el cas dels estats membres, se'ls permet d'utilitzar sempre la llengua oficial pròpia. També s'imposen requisits lingüístics a favor de les llengües oficials dels estats als tribunals de justícia estatals que emetin peticions prejudicials. Les sol·licituds d'assistència gratuïta s'han de fer a través d'un formulari disponible «en totes les llengües oficials de la Unió».
 
En el camp de les normes comunitàries també és destacable una directiva que obliga la Comissió Europea a desenvolupar una interfície comuna en línia per a la plataforma europea sobre reparacions. Es tracta d'una plataforma per posar en contacte els consumidors, els reparadors i els venedors de béns recondicionats. La Comissió té l'obligació d'assegurar que la plataforma en línia estigui disponible en totes les llengües oficials de la Unió.
 
Finalment, en el pla internacional es pot destacar l'adhesió d'Espanya al Conveni relatiu a la seguretat i la salut en l'agricultura, fet a Ginebra el 21 de juny del 2001. Aquest Conveni obliga les autoritats estatals a garantir que fabricants, importadors i proveïdors de béns relacionats amb l'agricultura proporcionen la informació als usuaris i a les mateixes autoritats «en l'idioma o els idiomes oficials del país usuari».

Els gestos i la realitat de l'ordenament jurídic

Incentivades per l'aritmètica parlamentària, les institucions generals espanyoles han fet certs gestos a favor de les llengües autòctones de l'Estat diferents del castellà durant el darrer any. Així, des de l'estiu del 2023, els membres del Congrés dels Diputats poden expressar-se lliurement en les llengües que són oficials a les comunitats autònomes. Des de llavors, i amb l'acompanyament de Plataforma per la Llengua, el govern espanyol ha fet moviments perquè el català, el gallec i el basc esdevinguin idiomes oficials de la Unió Europea. Aquests moviments de promoció de la igualtat lingüística, però, topen amb un límit clar: la Constitució espanyola és, en matèria de llengua, clarament antiigualitària. En part per això i en part perquè el govern espanyol tampoc no ha volgut replantejar a fons el monolingüisme estatal, fins i tot en àmbits en què hi hauria cert marge constitucional s'han continuat aprovant moltes normes discriminatòries.
 
La combinació de gestos a favor de la igualtat i la dura realitat d'una desigualtat estructural es poden apreciar en un seguit de resolucions de la presidència del Consell Superior d'Esports publicades al BOE entre el 31 d'agost i el 30 de setembre. Es tracta de resolucions que recullen els estatuts de 10 federacions esportives estatals: les de bitlles, caça, escacs, hípica, columbicultura, golf, karate, kick boxing i muay thai, pilota i lluites olímpiques.
 
En pràcticament tots aquests estatuts federatius, les previsions lingüístiques segueixen uns mateixos esquemes. En primer lloc, introdueixen una clàusula igualitària: els mateixos estatuts i els reglaments federatius han de ser accessibles permanentment a la pàgina web «tant en idioma castellà com en totes les llengües oficials i reconegudes pels Estatuts d'Autonomia». Això és una millora respecte del passat. Amb tot, ràpidament introdueixen una desigualtat: en cas de divergència entre les versions lingüístiques, ha de prevaldre la castellana. A més, també preveuen que les normes federatives reguladores inferiors s'han de publicar al web, però que és «suficient» que es publiquin «en idioma castellà». Finalment, els diferents estatuts estableixen de manera repetida que les llicències autonòmiques que habilitin per a la participació en competicions i activitats estatals han de recollir determinada informació «almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat».
 
Aquests estatuts federatius mostren tant els límits durs de la Constitució espanyola quant a la igualtat de les llengües com la manca d'una aposta decidida i general del govern espanyol per afavorir aquesta igualtat. En primer lloc, que la versió en castellà ha de prevaldre és probablement una derivada indefugible de la primacia que li reserva la Constitució espanyola. L'article 3.1 d'aquest document estableix que el castellà és l'únic idioma oficial del conjunt estatal. Tanmateix, la previsió que és suficient la publicació al web en castellà de les normes federatives inferiors no es deriva automàticament d'aquest article, sinó que és una decisió discrecional: de la mateixa manera que els estatuts preveuen l'obligatorietat de llur publicació en línia en totes les llengües oficials, podrien preveure que les regulacions inferiors també haguessin de publicar-se obligatòriament en tots aquests idiomes.

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE.