El delegat de Plataforma per la Llengua Illes Balears, Ivan Solivellas, ha demanat avui a la presidenta del Govern balear, Margalida Prohens, que retiri el pla pilot de segregació de l'alumnat per raó de llengua i que difongui una campanya en defensa dels drets lingüístics en l'àmbit sanitari, després d'haver eliminat que el català en sigui requisit.  

El delegat de l'entitat a les Illes Balears, Ivan Solivellas, juntament amb Dídac Alcalà, responsable de l'oficina, i Marina Garcias, membre de l'executiva de l'entitat, s'han reunit amb la presidenta Prohens, en una audiència que també ha comptat amb l'assistència del director de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), Llorenç Perelló.  

Els representants de l'ONG del català han reconegut que l'executiu hagi mantingut una clara posició de defensa de la unitat de la llengua i de l'Estatut d'autonomia en moments de pressió per part de l'extrema dreta secessionista present a les institucions de les Illes Balears.  

La delegació ha assistit a la reunió amb una actitud positiva i propositiva per demanar al Govern que defensi els drets lingüístics dels ciutadans, tot i haver-ne suprimit l'oficina que s'havia creat al respecte. En aquest sentit, l'Institut d'Estudis Baleàrics i l'entitat s'han emplaçat a fer una cimera anual per tractar les principals discriminacions lingüístiques i cercar mesures en positiu per fer-hi front. 

Igualment, conscients que el PP es va presentar a les eleccions amb el compromís de l'exempció del català en l'àmbit sanitari -una mesura que l'entitat rebutja-, Plataforma per la Llengua ha demanat que s'impulsi una campanya de foment i difusió dels drets lingüístics orientada tant als pacients com al personal dels centres de salut i hospitals. Es tracta d'informar-los amb cartells i anuncis i, a la vegada, poder formar els treballadors perquè adquireixin la necessària competència lingüística en català. 

No obstant això, uns dels temes principals -i que més desacord ha generat- és el relatiu al pla pilot de segregació dels alumnes per raó de llengua que el Govern promou i que l'entitat ja ha anunciat que  impugnarà als tribunals de justícia.

Plataforma per la Llengua ha deixat ben clar a Margalida Prohens que el pla no respon a cap demanda social, com ho demostra el fet que l'any passat només 10 famílies de les Illes Balears demanassin un mínim del 25 per cent de les classes en castellà per als seus fills quan, a diferència de Catalunya, a l'arxipèlag no s'ha dictat mai cap sentència que obligui l'administració educativa a fer-ho. Al contrari, el Decret de mínims, que fixa almenys un 50 per cent en català, ha funcionat bé i amb el necessari consens de la comunitat educativa. 

Els representants de Plataforma per la Llengua han insistit que el pla pilot incompleix la Llei de normalització lingüística, que impedeix separar els alumnes per motiu de llengua, i contravé també el Decret de mínims i la mateixa Llei d'educació de Balears, així com l'Estatut d'autonomia, que compromet els poders públics a normalitzar l'ús de la llengua pròpia. 

De la mateixa manera, el pla va en contra del que preveu la LOMLOE, partidària de "compensar" les carències en el coneixement de les dues llengües i de "garantir" que els alumnes acabin assolint una competència lingüística similar en tots dos idiomes. Això, però,no es dona en l'actualitat. 

Les darreres dades de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) evidencien que els alumnes que tenen el català com a llengua inicial adquireixen una bona expressió oral en castellà però, en canvi, els de llengua castellana no dominen l'expressió oral en català.

En aquest sentit, l'Executiu de Prohens s'ha compromès a incloure a les proves IAQSE una prova d'expressió oral per comprovar el grau de domini que presenten els alumnes de les Illes Balears, especialment a 6è de Primària i 4t d'ESO. 

L'estudi d'Actituds i Usos Lingüístics dels Joves de Balears (AULIJOVIB) també constata com el percentatge de joves catalanoparlants que muden al castellà quan interactuen amb un desconegut s'ha incrementat. I aquesta tendència avisa que encara seguirà creixent, tota vegada que l'escola suposa el primer contacte amb el català per a molts joves. 

La delegació de Plataforma per la Llengua ha demanat també al Govern que estengui l'ús del català a la Formació Professional, en sintonia amb el manifest subscrit amb la UGT per a reclamar un pla de xoc que garanteixi el dret laboral dels estudiants d'FP a aprendre el seu ofici en català. 

Finalment, s'ha demanat poder formar part del Consell Social de la Llengua com a entitat de ple dret.