Plataforma per la Llengua torna a posar l'oficialitat del català a la UE sobre la taula. Aprofitant el període de negociació i de repartiment d'alts càrrecs a les institucions que s'ha obert entre els 27 arran de les eleccions europees, l'entitat recorda a l'executiu de Pedro Sánchez que l'oficialitat del català no pot quedar fora de l'intercanvi de cartes que es produeix cada cinc anys.

Segons l'ONG del català, el govern ha d'aprofitar el moment per desactivar reticències d'aquells estats membres que encara no havien donat el seu sí a l'oficialitat. Sobretot cal tenir en compte que als dos països més escèptics fins ara (Finlàndia i Suècia) els resultats han estat més favorables per als partits de l'oposició, més propers ideològicament al govern espanyol.

• Si vols que continuem continuem treballant per aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea, fes pinya amb els més de 26.000 socis que ja ens donen suport: fes-te'n soci en 3 minuts!​

L'organització considera que el govern espanyol continua incomplint el compromís adquirit durant la negociació per a la investidura de fer oficial el català a la UE. "El poder de negociació per aconseguir l'oficialitat el tenen, i el farien servir si el que estigués en joc fos que el castellà quedés reconegut al mateix nivell que l'italià a la UE o, altrament, quedés en condicions d'inferioritat. El que cal simplement és que vulguin fer servir aquest poder de negociació per a aquesta finalitat", considera Marga Payola, coordinadora d'Internacional de Plataforma per la Llengua. Payola valora positivament que Hongria tingui "bona predisposició" per situar el tema a l'agenda, però recorda que només l'Estat espanyol pot desencallar la situació.

Plataforma per la Llengua demana que l'estat dugui a votació l'oficialitat independentment de la valoració que en facin els serveis jurídics del Consell de la UE, que ja es van pronunciar el 2004 sobre la qüestió en un posicionament "mancat de fonaments jurídics", segons un informe de dos professors de dret de la UE del King's College de Londres i de la Universitat de Birmingham que l'entitat va donar a conèixer al desembre. L'entitat aposta per sotmetre la qüestió a votació i recórrer al TJUE una hipotètica decisió desfavorable.