Plataforma per la Llengua celebra que la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) admeti la possibilitat que un centre educatiu de les Illes pugui tenir un 100% de català com a llengua vehicular si així ho demanen la realitat sociolingüística i els mateixos criteris pedagògics del centre -"que són els únics que haurien d'importar"-, d'acord amb la seva autonomia.

La resolució judicial s'empara en la jurisprudència del Tribunal Constitucional  (STC 37/1986) per avalar la potestat que un centre no utilitzi el castellà com a llengua vehicular. I recorda que el sistema educatiu balear disposa ja de dos mecanismes "compensatoris" per als que no són catalanoparlants: tenen el dret d'escollir la llengua del seu primer ensenyament (d'acord amb la resolució 78/2012) i, en la resta de nivells educatius, el sistema garanteix l'acollida lingüística per assegurar la igualtat de condicions.

En aquest sentit, l'ONG del català celebra que els magistrats rebutgin l'aplicació del 25% d'assignatures en castellà, que reclamava el demandant per al seu fill a una escola de Mallorca, i es reconegui tant l'autonomia dels centres per dur a terme els seus propis projectes lingüístics com la constitucionalitat de la Llei d'Educació de Balears, que no explicita que el castellà sigui llengua vehicular, tal com el Moviment per l'Escola en Català a les Illes va demanar fa dos anys.

De la lectura minuciosa de la sentència del tribunal se'n desprèn també que el sistema educatiu de les Illes no és equiparable al de Catalunya i que, per tant, no es pot tenir en compte la jurisprudència dels tribunals catalans, que sí que han reconegut un mínim del 25% de l'ensenyament en castellà. Però aquest criteri "no es deriva de cap norma sinó de la resposta judicial davant la resistència de l'administració educativa catalana a executar les sentències". Una negativa que va forçar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJC) a fixar aquests mínims. Tanmateix, l'informe del relator especial de l'ONU per als afers de les minories ja va qüestionar la validesa d'aquestes sentències que fixaven el mínim del 25% en castellà i, de fet, va demanar a l'Estat espanyol que les revisés.

Per tant, podem concloure que, amb la regulació recent de l'administració de Catalunya, parlar de percentatges ja no té sentit perquè l'administració, que en té les competències, ja ha regulat el règim lingüístic. En concret, amb la llei 8/2022, el decret llei 6/2022 i el recent decret 91/2024 de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari. De fet, una sentència recent (STC 34/2023) ja remarca que l'absència de percentatges lingüístics no és inconstitucional.

La sentència del TSJIB tampoc no aprecia en cap cas la vulneració del dret a la igualtat que invocava el demandant, que veia en l'exclusió del castellà com a llengua vehicular una discriminació per raó de llengua. Però el tribunal el contradiu, ja que "l'objectiu és el mateix per a tots els alumnes amb independència de la seva llengua materna". El que precisament garanteix -diu- "és que siguin competents per emprar amb fluïdesa les dues llengües" i, per tant, la seva igualtat. I per aconseguir-la, "s'han d'establir processos metodològics diferents perquè també són diferents les competències lingüístiques de partida".