El Síndic de Greuges dona la raó a Plataforma per la Llengua, després de denunciar des de l'any 2022 que l'Ajuntament de Vinaròs, al Baix Maestrat, manté la retolació urbana únicament en castellà. Cal recordar que la retolació en valencià de la senyalització en la via urbana és una obligació legal per a l'administració municipal. A més, segons l'ONG del valencià, qualsevol comunicació que no siga preferentment en valencià és perjudicial per a la llengua. Per aquest motiu, reivindica que l'Ajuntament ha d'exercir de referent lingüístic i ha d'incloure el valencià a la retolació del municipi.
Plataforma per la Llengua assenyala que la petició es va fer durant el mandat del govern constituït entre PSPV i Compromís. Tot i que la coalició de progrés es va comprometre fa un any a modificar la senyalització i a incloure-hi també el valencià, no va complir i ha hagut de ser el Síndic de Greuges qui ha emés una recomanació perquè l'Ajuntament -ara en mans del PP, Vox i PVI- complisca la normativa lingüística vigent. L'absència de la llengua pròpia de la retolació pública vulnera els drets lingüístics dels valencians i és una manca de respecte als valencianoparlants.
El valencià a la retolació, una obligació legal
L'ONG del valencià recorda que l'ús exclusiu del castellà és contrari al decret 145/1986, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre informació de vies públiques. Aquest decret preveu retolar en valencià la senyalització de carreteres, camins, carrers i serveis d'interés públic que depenen de les entitats locals.
La promoció de l'ús normal i oficial del valencià, a més, és un deure legal, d'acord amb el que estableix l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d'ús i ensenyament del valencià i la Llei 8/2010, de règim local. En concret, l'article 4 d'aquesta llei determina que «el valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de l'administració local i de totes les corporacions i institucions públiques que en depenguen». Pel que fa a l'article 28 de la Llei 4/1983, d'ús i ensenyament del valencià, afirma que els ens públics han de fomentar l'ús del valencià en totes les activitats administratives. A més, el municipi de Vinaròs, segons aquesta mateixa llei, està inclòs dins els termes municipals de predomini lingüístic valencià.
El valencià, un deure polític
Plataforma per la Llengua defensa que tota política que no done un ús preeminent al valencià és una política perjudicial per a la llengua pròpia, perquè les llengües que no són necessàries desapareixen. Per això, l'entitat reclama al govern municipal de Vinaròs, de qui n'espera sensibilitat, que complisca amb la legalitat vigent i, a més, exercisca de referent lingüístic i promoga el valencià en tots els àmbits, perquè els altres actors socials i els ciutadans en prenguen exemple. Com en un cercle virtuós, si la llengua es fa servir, es fa més necessària, s'aprén més perquè se'n veu la utilitat i això la consolida i fa créixer el nombre de parlants.
En eixe sentit, l'entitat busca implicar els partits polítics i les organitzacions veïnals en la campanya "La llengua no es toca!". D'aquesta manera, i una vegada consolidat l'èxit de la campanya en la comunitat educativa del País Valencià, es dirigeix a un segon objectiu per ampliar el missatge i fer-lo arribar a tot arreu.
