Plataforma per la Llengua denuncia que el Saló de l'Ensenyament d'aquest any ha empitjorat respecte de l'any passat en matèria lingüística i reclama a Fira de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya, soci principal de l'organització, que forcin els expositors, a través de clàusules específiques, a garantir l'atenció en català i a incloure la llengua a la retolació i als fullets. A més, en el cas d'expositors dels territoris de parla catalana, també caldria que incorporessin el català a la pàgina web.
L'entitat ha presentat avui en roda de premsa els resultats de l'estudi que ha fet per segon any consecutiu analitzant la llengua de la informació fixa dels estands (la retolació), la llengua dels fullets, la llengua de l'atenció oral (com a novetat d'enguany) i la llengua de les webs dels expositors, els organitzadors i els socis col·laboradors. També ho va fer l'any passat i la principal conclusió és que enguany la situació ha empitjorat. D'una banda, el 65,6 % dels expositors (147) no tenen algun dels quatre ítems en català (retolació, fullets, atenció oral o web), mentre que l'any passat aquest percentatge va ser del 46 % (77 expositors). Dels 147 que han suspès enguany en algun dels quatre àmbits, 45 han suspès en els quatre, 116 per la retolació o pels fullets, només 23 per, únicament, no atendre en català, i tan sols 8 per no tenir el web en català.
Per Eloi Planas, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua, "el creixement del Saló de l'Ensenyament no pot fer-se a canvi de la castellanització de la fira" i "això té conseqüències importants, perquè aquest paisatge lingüístic més castellanitzat fa que els estudiants percebin que el castellà té molta importància en el seu futur educatiu". Tot i que la responsabilitat és, en última instància, de Fira de Barcelona i de les administracions, per a Planas, també "és greu que centres educatius dels territoris de parla catalana menystinguin la llengua pròpia d'aquesta manera". En qualsevol cas, "no hauria de caldre que Plataforma per la Llengua fes aquesta feina de fiscalització, si ja ho fessin les administracions, que és el deure que tenen".
La dada més preocupant d'enguany, si es compara amb la de l'any passat, és la dels fullets: el 46,2 % dels expositors no n'han ofert en català, mentre que l'any passat això només va passar en l'11 % de les parades. Les webs van ser l'any passat l'element amb pitjors resultats i tot i que enguany els fullets l'han avançat, el percentatge d'estands sense web en català s'ha mantingut: l'any passat eren el 41 % i aquest any, el 41,4 %. Pel que fa a la retolació, enguany més d'un terç dels expositors (el 35,3 %) tenien algun element només en castellà, un percentatge que l'any passat era molt inferior: del 15 %. A més, en alguns casos (com es mostra a les fotos) s'ha detectat que tota la informació era només en castellà.
L'ítem amb pitjors resultats en aquesta edició del Saló de l'Ensenyament ha estat el de l'atenció oral: el 47,3 % dels estands no han ofert una bona atenció en català (i en alguns casos s'han detectat treballadors que ni tan sols tenien competència en català). Aquest percentatge, però, no es pot comparar amb el de l'any passat, perquè aleshores no es va analitzar l'atenció oral.
Molts estands que l'any passat ho tenien tot en català, aquest any no
Tot i que el Saló de l'Ensenyament ha crescut en expositors (de 169 a 224), i especialment, en expositors internacionals, la davallada percentual de la presència del català a la fira no es pot atribuir únicament a això. L'anàlisi detallada dels expositors que no han ofert tota la informació en català permet veure que els estands nous estan per sota de la mitjana en tots els ítems, però també que molts dels que l'any passat sí que ho tenien tot en català, aquest any no. Això és especialment preocupant perquè després de l'anàlisi de l'edició de l'any passat, Plataforma per la Llengua va enviar l'informe als departaments d'Educació i Universitats i Recerca, i, tot i que era esperable que els estands milloressin lingüísticament, això no només no ha estat així, sinó que molts han empitjorat.
En aquest sentit, la situació empitjora tant a les universitats i als centres adscrits com als cicles formatius. En el cas de les universitats, les dades són una mica millors que als cicles formatius, però, igualment, un 58,3 % exclou el català d'algun dels ítems, quan l'any passat el percentatge era del 40 %. Sobretot es nota en la retolació i els fullets: si l'any passat només el 10 % dels estands no tenien totalment en català la retolació i només el 10 % no incloïen la llengua als fullets, el percentatge ha crescut enguany al 35,4 % a la retolació i al 43,7 % als fullets. Deixant de banda els estands nous i els que reincideixen, hi ha sis centres universitaris que empitjoren tant en la retolació com en els fullets (Barcelona Culinary Hub, Escuela Internacional de Protocolo, ESERP Business School, FEDAEDU, IGEMA Centre d'Estudis Universitaris, L'IDEM Barcelona), a més d'altres institucions universitàries que també empitjoren només en la retolació o només en els fullets.
Els cicles formatius, els estands que menys respecten el català
Pel que fa als estands dels cicles formatius, les dades són pitjors que les de les universitats i són molt pitjors que les de l'any passat. Si el 2023 més de la meitat dels centres (52 %) tenien algun ítem malament, enguany aquest percentatge ha ascendit al 70,4% (recordem que el percentatge general és del 65,6 % i que en el cas de les universitats és del 58,3 %). Pel que fa als fullets, en aquesta edició del saló pràcticament la meitat dels estands de cicles formatius (48,4 %) no tenien algun dels materials a repartir en català, mentre que l'any passat el percentatge era tan sols de l'11 %. En el cas de la retolació, enguany el 35,2 % dels estands no han disposat d'algun element (o de cap) en català, mentre que el percentatge l'any passat era del 15 %.
Deixant de banda els estands nous i els que reincideixen, hi ha set centres de formació professional que empitjoren tant en la retolació com en els fullets (CEV Centre de Comunicació, Imatge i So, ECIB Escola de Cinema de Barcelona, Monlau Motorsport Academy SLU, AWEX Education, AV Data Pro Audiovisuales Data, EF Education First i THUYA Escuela Formación Profesional), a més d'altres centres que empitjoren només en la retolació o només en els fullets.
Calen clàusules lingüístiques per als expositors i fer-les complir
Plataforma per la Llengua considera que la inclusió del català a la retolació, els fullets, l'atenció oral i les webs no pot dependre de la responsabilitat de cada expositor. Per això cal que Fira de Barcelona fixi clàusules lingüístiques per forçar els estands a tenir en compte el català en tots els aspectes del saló, i que la Generalitat de Catalunya faci valdre el seu pes com a soci principal en l'organització de la fira, per exigir que s'incloguin aquests requisits lingüístics a les parades.
L'entitat s'ha intentat posar en contacte sense èxit amb Fira de Barcelona i també ha traslladat la denúncia al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Segons responsables d'Educació, el departament va traslladar a Fira de Barcelona l'exigència d'incloure clàusules lingüístiques, però, en qualsevol cas, és evident que això no s'ha complert en aquesta edició. Per això, l'entitat emplaça tant la Fira de Barcelona (un consorci integrat per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona) com la mateixa Generalitat de Catalunya a donar explicacions i a comprometre's a resoldre la situació.
