Nòvas ← d’Autras notícias

Impartim formacions sobre drets lingüístics als estudiants de grau de la Universitat Autònoma de Barcelona

Plataforma per la Llengua participa en un nou curs de la UAB sobre drets lingüístics que es proposa fer entendre per què els catalanoparlants canvien de llengua i donar-los eines perquè es mantinguin en català

L'entitat celebra l'organització de cursos com aquest i hi participa amb sessions dedicades als prejudicis, els drets i la seguretat lingüística, i a la revitalització del català

El curs, No em racialitzis, parla'm en català. Drets lingüístics universals, s'adreça als estudiants de grau de la UAB i els permet obtenir crèdits acadèmics

Plataforma per la Llengua participa en un nou curs sobre drets lingüístics impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): No em racialitzis, parla'm en català. Drets lingüístics universals. L'entitat impartirà tres de les set sessions de la formació, que es proposa que tot l'alumnat entengui les raons per les quals els catalanoparlants canvien de llengua i donar eines a aquest col·lectiu perquè es mantingui parlant en català.

En concret, l'ONG del català hi imparteix les sessions dedicades als prejudicis lingüístics (12 de març), a la seguretat lingüística i la revitalització del català (14 de març), i, finalment, al coneixement dels drets lingüístics i la intervenció social per garantir-los (19 de març). La primera i la segona sessió seran impartides per Òscar-Adrià Ibàñez, responsable de Drets Lingüístics i Afers Internacionals de l'entitat, i Marina Pellín, tècnica de justícia. La tercera sessió serà impartida per Ibàñez i pel catedràtic de dret administratiu de la UAB Antoni Milian Massana, que parlarà de les llengües de la Unió Europea.

Marina Pellín, advocada i tècnica de justícia de Plataforma per la Llengua, impartint la formació amb Òscar-Adrià Ibàñez, responsable de l'àrea de Drets Lingüístics

La sessió dedicada als prejudicis lingüístics farà que els estudiants es preguntin què saben del català i els permetrà analitzar casos de vulneracions de drets i els elements sociolingüístics i ideològics que hi intervenen. Els alumnes en sortiran havent reflexionat sobre la situació psicosocial dels catalanoparlants. Pel que fa a la segona sessió, es reflexionarà sobre quin dret tenim de parlar català i es farà un joc de rol de vulneracions de drets lingüístics. En relació amb la tercera sessió, s'abordarà com es mesuren els usos lingüístics i altres informacions sobre les minories lingüístiques dels territoris de parla catalana, i s'analitzaran les polítiques lingüístiques de casa nostra.

El curs va començar el dijous 29 de febrer amb una primera sessió dedicada a les conductes lingüístiques pròpies, i es completarà amb sessions sobre llengües minoritzades en un entorn multilingüe i sobre la construcció de les percepcions d'alteritat, i amb un taller pràctic de rutines lingüístiques per fer servir el català amb la màxima normalitat.

L'ONG del català es va posar a disposició de la Universitat per impartir formacions en matèria de drets lingüístics com les que ja va fer el curs passat per als estudiants de Dret de la Universitat de Girona. La UAB va decidir integrar la proposta en una nova formació gratuïta que s'ofereix a tots els estudiants de grau de la universitat i els permet obtenir 1,5 crèdits ECTS.

Canviar l'hàbit de cedir al castellà, clau per al futur del català

Per a Plataforma per la Llengua, és molt important sensibilitzar tota la població de l'existència de drets lingüístics que s'han de fer respectar, especialment la població més jove, i fer entendre a tothom que darrere de l'actitud de la majoria de catalanoparlants de canviar al castellà hi ha uns prejudicis lingüístics fonamentats en raons històriques i polítiques. Per a l'entitat, formacions com aquestes són clau per canviar l'hàbit de canviar de llengua, que és letal per al futur del català, perquè contribueix a fer-lo innecessari. Com que no n'hi ha prou a tenir consciència lingüística, el curs també inclou un taller pràctic que ha d'oferir als alumnes recursos per reduir la incomoditat, canviar de conducta i fixar un nou hàbit.

Amb una nova conducta lingüística, aquests estudiants han de servir de model per a altres parlants i contribuir a eixamplar l'espai lingüístic en què se senten còmodes mantenint-se en català. Com més parlants es mantenen en català, més comoditat col·lectiva hi haurà per fer-ho i els parlants de la llengua dominant tendiran a aprendre la llengua minoritzada.

Parteja

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin