Plataforma per la Llengua denuncia que un agent de la Policia Nacional espanyola a Eivissa va discriminar una vesina de Vila per telèfon per parlar-li en català i li va exigir que li parlàs en castellà. L'entitat ha rebut la queixa de la de la dona, que afirma que l'agent li va dir que era una maleducada en reiterades ocasions en el transcurs d'una conversa telefònica en què ella volia fer una consulta. L'entitat estudia les accions legals que s'han d'emprendre per a evitar actituds discriminatòries com la de l'agent i fa una crida a la ciutadania a denunciar-les.
Els fets denunciats han ocorregut aquest mes de febrer quan la ciutadana va telefonar a la Policia Nacional espanyola d'Eivissa per tal de fer una consulta sobre les cites per renovar el DNI. La vesina ha explicat que va iniciar la seva exposició en català, llengua oficial de les Illes Balears, fins que va ser tallada en sec per l'agent, que va reclamar-li que li parlàs en castellà.
Segons el relat de la ciutadana, ella va canviar al castellà per demanar-li quin era exactament el problema de comprensió lingüística i l'agent li va recriminar la seva "mala educació". En el breu diàleg que va continuar, el funcionari va afirmar que encara que entengués la llengua, ell no era català i no tenia per què sentir ningú que li parlàs en aquesta llengua. En aquest diàleg, l'agent va insistir que era "de mala educació" adreçar-se en una llengua que no fos el castellà a un policia. Finalment, el funcionari públic va penjar el telèfon de forma abrupta i sense resoldre la consulta sobre la renovació del DNI.
L'actitud de l'agent incompleix la legalitat
L'actitud de l'agent de la Policia Nacional és contrària al respecte dels drets lingüístics de la ciutadania segons el que disposa la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears
Els policies nacionals espanyols, com la resta de les forces de seguretat, per llei, han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua oficial que aquest sol·licita i mai, sota cap circumstància, poden exigir la traducció o presentació de documentació en una llengua. L'atenció del ciutadà en la llengua oficial que tria es regula a l'article 54.11 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que imposa un deure als treballadors púbics, també de l'administració general de l'Estat, i preveu que els funcionaris «garantiran l'atenció al ciutadà en la llengua que aquest sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori».
A més, l'article 56.2 del mateix Reial Decret Legislatiu 5/2015 estableix que "les Administracions Públiques, en l'àmbit de les seves competències, hauran de preveure la selecció d'empleats públics degudament capacitats per a cobrir els llocs de treball en les Comunitats Autònomes que gaudeixin de dues llengües oficials".
L'entitat creu que els fets denunciats per la ciutadana eivissenca poden suposar una falta per discriminació per raó de llengua tal com contempla la Llei orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia.
Plataforma per la Llengua fa una crida a denunciar les discriminacions al servei de queixes de l'entitat
L'ONG del català fa una crida a tota la ciutadania a posar-se en contacte amb el servei de queixes de Plataforma per la Llengua si creuen que han estat discriminats lingüísticament, si pensen que s'han vulnerat els seus drets lingüístics o si troben mancances en les polítiques de normalització o males pràctiques lingüístiques per part de l'administració.
L'equip de l'entitat ofereix assessorament jurídic en tots aquests casos i, en els casos més greus, també gestiona les denúncies, representa els interessats i impulsa campanyes de denúncia pública. Tots aquests serveis són possibles gràcies als més de 25.000 socis de l'entitat a tots els territoris de parla catalana.
