Aquest 2022 ha estat un any de sotracs per a la llengua catalana. Els embats judicials a l'escola en català, amb la coneguda com a "llei del 25% de castellà a les aules de Catalunya", l'ofensiva de l'Estat francès als ajuntaments nord-catalans que usen el català o l'aprovació de les esmenes a la llei de consum del País Valencià han marcat un any que, tanmateix, ha tingut moltes altres sorpreses.
Moltes d'aquestes sorpreses han estat en clau positiva: aquest any hem sabut també que, després d'un quart de segle, el català torna a ser la primera llengua materna a Andorra. També que, en ple centenari del naixement de Joan Fuster, el català s'ha situat entre les 10 millors llengües del món en el rànquing de qualitat de la Viquipèdia, i hem pogut comprovar als nostres mòbils que l'aplicació de música en línia Spotify, una de les 10 aplicacions més descarregades del món, ha incorporat el català.
Plataforma per la Llengua no ha estat aliena a aquests esdeveniments, i, al llarg de l'any, ha actuat arreu del domini lingüístic en defensa dels drets dels catalanoparlants. De les prop de quatre-centes notícies publicades, avui us portem el rànquing de les deu més llegides:
La notícia que encapçala el rànquing és l'anunci de la publicació "La llengua catalana", una guia per donar a conèixer el català al públic estranger que demana informació sobre la realitat lingüística dels territoris de parla catalana.
La publicació, que podeu consultar a la web, es va editar en anglès, en francès i en alemany i recull algunes de les dades més rellevants sobre la situació de la llengua en relació amb la seva dimensió, vitalitat o pes demogràfic. A més, a la notícia s'anunciava l'enviament de la guia a més de 240 punts d'arreu del món, entre institucions i entitats internacionals, universitats o delegacions catalanes a l'estranger.
La segona posició del rànquing és la crònica de la mobilització d'una seixantena de voluntaris que el passat mes d'abril van denunciar la vulneració dels drets lingüístics de les cadenes Five Guys i Surf House. La vulneració del Codi de consum de Catalunya (que obliga, entre d'altres, a tenir la carta almenys en català) va aconseguir reunir més de cinquanta denúncies. Arran de l'acció, Surf House ràpidament va incorporar-lo als seus restaurants mentre que l'Agència Catalana de Consum va anunciar que sancionaria la cadena Five Guys per incompliment legal per no incorporar el català als establiments. Lluitar per defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants dona fruits!
La tercera posició és un cas de vulneració de drets lingüístics que va tenir lloc el febrer en una clínica de QuirónSalud de Barcelona. Una usuària va denunciar que va haver de deixar sola la seva mare de 87 anys perquè va ser expulsada per la supervisora de la clínica per parlar català. La clínica, posteriorment, justificà l'expulsió al·legant que la usuària "es va negar a parlar-li en castellà" a la metgessa.
El quart lloc l'ocupa l'anunci d'un festival musical en català que ja comença a fer-se un lloc a Barcelona: el Meridiana Rock. Aquesta tercera edició, que va tenir lloc el 13 de maig a Can Dragó, a Nou Barris, va reunir milers de joves que van gaudir de grups d'arreu del domini lingüístic com Buhos, La Fúmiga o Flashy Ice Cream, entre d'altres.
La denúncia als agents que van detenir una dona per parlar en català a la comissaria de Terrassa és la notícia que ocupa el cinquè lloc del rànquing. La ciutadana va ser coaccionada i posteriorment detinguda, amb el pretext de la Llei Mordassa, per haver-se dirigit en català als agents.
Els policies, segons Plataforma per la Llengua, haurien comès un delicte de coaccions, un delicte de falsedat en document públic, un delicte de detenció il·legal i un delicte contra la integritat moral de la ciutadana. És un fet especialment greu tenint en compte que, en l'informe anual de discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions del 2021, denunciàvem que la meitat de les discriminacions lingüístiques eren perpetrades per policies, la darrera tot just denunciada el passat 29 de desembre, en que un agent de la Guàrdia Civil a Mallorca va exigir a un motorista que li parlés en castellà per "educació".
La sisena notícia més llegida aquest 2022 és la crida a la ciutadania a omplir les projeccions en català d'Avatar: el sentit de l'aigua per demostrar que el català té demanda. A més, a la notícia Plataforma per la Llengua exigim que el Govern de la Generalitat de Catalunya també ha d'incrementar el requisit mínim d'oferta en català a les bases de les subvencions de doblatge.
La ingerència judicial a l'escola catalana és una dels temes que ha generat més interès durant el 2022. Plataforma per la Llengua va impulsar la creació d'un front judicial d'entitats en defensa de l'escola en català, del qual formen part també, la USTEC, la Intersindical i el SEPC, que es van personar en contra de la sentència i de la interlocutòria. Entre d'altres reclams, les entitats denuncien que el jutge Javier Aguayo Mejía va poder decidir d'intervenir en el cas, un fet que vulnera clarament un principi jurídic fonamental d'un estat de dret i que és, a més, inconstitucional.
El món dels videojocs no és aliè a la llengua i és per això que, amb el suport del Departament de Cultura, Plataforma per la Llengua va impulsar un saló del gaming per visibilitzar els videojocs, les competicions i les retransmissions d'esports electrònics en català. El saló, que es va celebrar el desembre a l'Hospitalet i va aplegar més de 3.500 persones, va fer possible, entre d'altres, que el Barça de League of Legends fos retransmès per primera vegada en català.
La novena notícia més llegida de l'any l'ocupa l'informe anual de discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions. En aquest informe, constatàvem que el nombre de discriminacions denunciades a l'entitat ha crescut un 90 % respecte de l'informe anual del 2020. També que es dupliquen les discriminacions perpetrades per les administracions autonòmiques, tot i que l'Administració General de l'Estat continua sent l'administració que més en genera, i hi posem l'accent en l'àmbit sanitari, que aplega el 40 % de les discriminacions lingüístiques del 2021.
Aquest àmbit tanca l'any amb vulneracions de drets flagrants com el cas del pacient d'Alfafar, al País Valencià, a qui la Delegació del Govern espanyol volia multar amb 601 € per voler parlar en català amb el metge. L'acompanyament jurídic de Plataforma per la Llengua va fer que finalment s'arxivés l'expedient sancionador, tot i que la discriminació lingüística va seguir impune.
El rànquing de notícies d'aquest 2022 el clou l'onzena edició de l'InformeCAT, el recull de 50 dades significatives sobre l'estat del català arreu del domini lingüístic que Plataforma per la Llengua publica anualment.
L'InformeCAT recollia una dada significativa en el cas del Principat: els habitants de Catalunya parlen més català amb els fills que no pas amb els pares. També, revelava que la majoria de valencians, illencs i catalans saben que parlen una mateixa llengua o les dades extretes de les diverses enquestes que hem fet aquest 2022 que han revelat, per exemple, que més d'un milió tres-cents mil catalans es plantejarien canviar de sistema operatiu si el seu mòbil tingués l'assistent de veu en català.
En resum, tanquem un any ple de sotracs en el pla lingüístic, però també de reptes que obren diverses finestres d'oportunitat per a aquest any que comença. Plataforma per la Llengua seguirem treballant, arreu del domini, en la defensa dels drets lingüístics. Si tu també vols defensar la llengua, fes-te'n soci i ajuda'ns a fer possible el propòsit de viure plenament en català!
