En el primer apartat de la guia es parla d'aspectes com el concepte de llengua i dialecte, l'estàndard i les altres denominacions del català, com ara mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer. En el segon apartat es posa en situació la llengua en relació amb la resta d'idiomes europeus i s'explica que, tot i ser la catorzena llengua en nombre de parlants, no és un idioma oficial de la Unió Europea, a diferència d'altres llengües amb menys parlants. En aquest apartat també s'explica per què el català no és una llengua minoritària, però sí minoritzada, que no gaudeix d'un reconeixement legal ple a l'Estat espanyol ni d'un ús social normalitzat, a causa de la imposició del castellà. Finalment, en el darrer apartat es fa un repàs històric de l'evolució de la llengua des que va néixer fins a l'actualitat, fent esment a la defensa de la unitat de la llengua des de la diversitat que va liderar Antoni M. Alcover. Aquest il·lustre escriptor i lingüista deia que «Qui no sap que això que en diuen català, rossellonès, mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, tortosí, pallarès, alacantí, no són més modalitats diferents d'un mateix i únic idioma, que el podeu anomenar com vulgueu mentre no faceu la toixarrudesa de negar-li l'existència , que després de tot, la tendrà, tant si la negau com si la hi regoneixeu?.»