En la roda de premsa que es va dur a terme al Col·legi de Periodistes de Catalunya, hi van intervenir el mateix autor de la pàgina web, Miquel Català, Muriel Casals, per part d'Òmnium Cultural, Miquel Strubell, membre del consell consultiu de la Plataforma per la Llengua i Martí Gasull, portaveu de l'entitat.
Miquel Català és el ciutadà català que ha estat mesos treballant en una traducció fidel del portal d'Internet del Parlament Europeu a la llengua catalana (www.europarl.cat) i ha ofert tota aquesta feina a la institució europea per tal que l'apliqui al seu web oficial. El Parlament, però, l'ha rebutjat i ha amenaçat de portar-lo als tribunals penals si no retira la pàgina web amb la traducció de la xarxa. La Plataforma per la Llengua ha sortit avui en defensa del jove i ha emmarcat la seva iniciativa en una reivindicació lògica davant una institució que margina la llengua catalana. L'organització, a més, ha anunciat que si finalment el Parlament Europeu denuncia el jove, assumirà la seva defensa legal.
El juny de 2005, el Consell Europeu va obrir la porta a un ús oficial molt limitat del català, el basc i el gallec a les institucions europees. A partir d'aleshores, algunes institucions europees com ara la Comissió Europea, el Consell de la UE, el Comitè de Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu van signar un acord administratiu amb el Govern espanyol per a fer realitat aquesta possibilitat. Però el Parlament Europeu, la institució que representa els ciutadans i les ciutadanes de la UE, no ha signat cap acord que hi permeti l'ús del català, ni que sigui de forma limitada.
Des de la Plataforma per la Llengua volem denunciar aquesta actitud de marginació de la nostra llengua, que creiem que és un dels motius del creixent distanciament que darrerament experimenta la ciutadania catalana respecte de les institucions europees, i que es demostra pel fet que en les últimes eleccions europees, menys del 50% de ciutadans van acudir a les urnes. Si el Parlament Europeu acaba denunciant l'esmentat ciutadà provocarà un desencís encara més gran entre la població catalanoparlant respecte el projecte d'unificació europea i les seves institucions, i en especial, respecte el Parlament Europeu. Aquest fet pot empitjorar les ja magres expectatives de participació electoral en les properes eleccions al Parlament Europeu, que tindran lloc el proper 7 de juny a l'Estat espanyol.
A la Unió Europea, el català és la novena llengua segons població en el seu domini lingüístic. Entre les 23 llengües oficials de la UE, el català és la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengües com el maltès, l'estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l'eslovè o l'eslovac. La Unió Europea compta amb 23 llengües oficials, tal com s'estableix al Reglament 1/58 sobre el règim lingüístic de les institucions comunitàries.
Perquè una llengua esdevingui oficial a la UE, cal que un Estat membre sol·liciti reformar el Reglament 1/58 i que la resta hi donin la llum verda. Això és el que ha passat recentment amb el gaèlic irlandès.
A més, quan un Estat s'integra a la UE, sol•licita que la/es seva/es llengua/ües esdevingui/n oficial/s. L'any 2007 es va produir la darrera ampliació de la UE, amb l'accés de Bulgària i Romania. Aquests dos Estats van sol·licitar reformar el Reglament 1/58 per oficialitzar el búlgar i el romanès. Tots els Estats membres de la UE hi van donar la llum verda.
L'Estat espanyol no ha sol·licitat mai l'oficialització del català, el basc i el gallec a la UE, ni quan va accedir a la CEE (1986) ni un cop ha esdevingut membre de ple dret del club comunitari.
No existeix a Europa cap llengua reconeguda oficialment en el seu terrfitori lingüístic i tant parlada com el català, que no sigui també llengua oficial a la Unió Europea. El català és un cas únic a Europa. Per tant, des de la Plataforma per la Llengua denunciem també que l'Estat espanyol és còmplice d'aquesta marginació i demanem que equipari en drets als ciutadans catalanoparlants.
