Les pàgines web dels ministeris d'Igualtat, d'Universitats i de Drets Socials i Agenda 2030 no són consultables en llengua catalana, la llengua familiar d'aproximadament 1 de cada 10 ciutadans de l'Estat i habitual d'aproximadament 2 de cada 10. Es tracta de tres dels cinc ministeris en mans del soci menor del govern espanyol, la coalició Unidas Podemos, que ha abanderat la defensa del reconeixement de la plurinacionalitat i el plurilingüisme a l'Estat espanyol. Els ministres responsables d'aquests departaments són Ione Belarra, Irene Montero i Joan Subirats, que acaba de substituir Manuel Castells. Curiosament, les pàgines dels ministeris de Montero i Subirats ofereixen l'opció de navegar en català, però quan se selecciona els menús i els continguts continuen apareixent en castellà. Els altres dos ministeris d'Unidas Podemos, el de Treball (en mans de Yolanda Díaz) i el de Consum (en mans d'Alberto Garzón) incorporen el català de manera parcial i residual, respectivament.

Dels 17 ministeris en mans del PSOE, el soci major de la coalició, 15 tenen una pàgina amb alguna presència del català. Tanmateix, en 13 d'aquests portals la versió catalana és merament testimonial: només estan traduïts els menús de les primeres planes de navegació i, en alguns casos, algun contingut fix.

Institució	Presència del català a les webs, 2021	Institució	Presència del català a les webs, 2021
Afers econòmics	Català residual	Agricultura	Català residual
Treball	Parcialment en català	Presidència, Relacions amb les Corts	Català residual
Ecologia	Català residual	Política	Català residual
Exteriors	Català residual	Cultura i esport	Català residual
Justícia	Català residual	Sanitat	Català residual
Defensa	Inexistent	Drets socials	Inexistent
Hisenda	Parcialment en català	Ciència	Català residual
Interior	Català residual	Igualtat	Inexistent
Transp​orts	Inexistent	Consum	Català residual
Educació	Català residual	Inclusió	Català residual
Indústria	Parcialment en català	Universitats	Inexistent

La constatació de la mala situació del català a les pàgines webs dels ministeris s'emmarca en una observació més extensa que va fer Plataforma per la Llengua el mes de novembre de 2021 dels portals oficials de l'Administració general de l'Estat i dels òrgans, empreses i entitats públics que en depenen. L'observació, de 484 portals, va mostrar que el català és absent de 7 de cada 10 pàgines web oficials. Concretament, el 71,3% d'aquests portals exclouen el català. 

El català, poc present, decoratiu i segregat

Aquestes xifres són semblants a les dels anys anteriors. Plataforma per la Llengua fa una observació anual d'aquestes pàgines per determinar el grau de presència que hi té el català i per veure si hi ha hagut cap evolució que indiqui que el govern espanyol s'ha conscienciat del problema. Des del 2017, any que es va començar a fer aquesta feina, la situació del català en aquest àmbit no ha variat significativament: el 2020 el català era absent del 69,4% dels llocs web (d'una mostra de 389), el 2019 no era present en el 67,1% (d'una mostra de 295), el 2018 no es podria trobar en el 64,7% (d'una mostra de 263) i el 2017 no hi era en el 64,5% (d'una mostra de 254). Les ampliacions successives de la mostra han incorporat a l'observació pàgines d'organismes secundaris i dependents, cosa que indica que l'empitjorament de la situació del català en el global es deu al fet que la incorporació d'aquesta llengua és més cosmètica que real i només es produeix en les pàgines més visibles.

Per altra banda, la majoria de les pàgines web oficials amb alguna presència del català tenen versions en aquesta llengua de caràcter residual, testimonial. L'any 2021 el 16,1% dels portals tenien una versió catalana residual, cosa que representa el 56,1% dels portals amb alguna presència del català. Aquest problema s'arrossega fa molts anys: el 2020 eren el 57,2% (el 17,5% del total), el 2019 el 57,8% (el 19,0% del total), el 2018 el 55,0% (el 19,4% del total) i el 2017 el 55,5% (19,7% del total). Cal tenir en compte que el Comitè d'Experts per al compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) va expressar ja el 2015, al quart informe de monitoratge d'Espanya, que «moltes pàgines web només han traduït a la llengua regional o minoritària el primer nivell de navegació o informació estàtica» i va recomanar a Espanya que millorés en aquest àmbit per complir el compromís adquirit d'assegurar «la presència de totes les llengües regionals o minoritàries en els serveis públics estatals». A l'informe del 2021, el Comitè d'Experts també va fer una recomanació en aquest mateix sentit.

Són molt poques les pàgines web oficials de l'Estat que són plenament operatives en català. El 2021 se'n van detectar 5, l'1,0% del total. Les pàgines que tenen una presència del català més que testimonial però no completa van ser l'11,6%, 56 de les 484 observades, o el 40,3% de les que tenien alguna presència de català, 56 de 139.

Grau de presència del català	Recompte de webs	Percentatge
Inexistent	345	71,3%
Català residual	78	16,1%
Parcialment en català	56	11,6%
Totalment en català	5	1,0%
Total	484	100,0%

També cal indicar que les versions catalanes de les pàgines web oficials que en tenen són de qualitat molt baixa. El 82,0% dels 139 portals amb algun menú o contingut en català contenen faltes d'ortografia, errors i barreges lingüístiques. En molts casos, un mateix menú pot presentar pestanyes en català i pestanyes en castellà. Aquesta situació no ha canviat en els darrers anys i indica novament que la inclusió del català és merament estètica, amb cap compromís real d'assegurar la prestació dels serveis i l'accés a la informació en aquest idioma.

Finalment, cal posar èmfasi en el fet que el secessionisme lingüístic, açò és la negació de la unitat de la llengua catalana, és una política habitual a les pàgines web de l'Estat espanyol. Més de 4 de cada 10 pàgines amb algun contingut en català observades el 2021 (concretament, el 42,4%) ofereixen versions en «català» i en «valencià», com si aquests conjunts de variants o aquestes denominacions constituïssin llengües diferenciades. Aquesta política no només és antiga i no s'ha rectificat sinó que els darrers anys aparentment ha empitjorat significativament. L'observació de 2017 va mostrar que el 28,9% de les pàgines web feien secessionisme i a partir de 2019 la xifra es va estabilitzar al voltant del 40-45%, un augment prou significatiu i una estabilització posterior que indiquen que l'augment gradual de la mostra no és l'únic factor explicatiu del canvi.