Un petit resum del llibre:

Ara per ara, tant París com Madrid no tenen el més mínim interès a reconèixer la plena sobirania dels Països Catalans. En aquest sentit l'única llengua d'estat de la República francesa i del Regne d'Espanya són el francès i el castellà, respectivament. El català té un rang inferior o no gaudeix de la més mínima oficialitat, com en el cas de la Catalunya del Nord i de la Franja de Ponent. Crear jerarquies entre identitats és sinònim de desigualtat. I rere la discriminació solen aflorar abusos i altres violències.
Això explica la conveniència de rebel·lar-nos davant tractes humiliants.

Els estats espanyol i francès en són plenament conscients. Quan les lleis són injustes, transgredir passa a ser una via èticament lícita. Ens referim a una desobediència meditada. Precisament aquella que fa de les persones éssers crítics, compromesos i més lliures.