Les sentències en català van créixer el 2019 i deixen enrere un descens consecutiu de 15 anys. En total, l'any passat es van dictar 20.750 sentències en la nostra llengua de 245.265 en total i aquesta xifra, comparada amb l'any anterior -en què es va arribar a les 18.697-, implica una crescuda de l'11%. 

Tot i que és una millora respecte dels anys anteriors, l'ús del català a la justícia continua sent baix, tal com reconeix el Tribunal de Justícia de Catalunya a la memòria del 2019: "L'ús [del català] a l'Administració de justícia és molt inferior al seu ús quotidià en uns altres àmbits de la societat catalana i de l'Administració pública". Són només un 8,5% les sentències que el 2019 s'han fet en català i, tot i que és un augment a celebrar, queda lluny del que hauria de ser. És una millora que esperem que marqui un canvi de tendència i que cal veure com evoluciona. Mentrestant continuarem treballant perquè així sigui. 

La davallada de l'any 2015 (del 12,2% al 8,39%) comença a remuntar el 2019, i ho podem veure reflectit si mirem algunes dades dels diferents territoris de parla catalana. A Tarragona el 2018 es van registrar 821 sentències en català i el 2019 la xifra ja havia arribat a les 1.171. D'una altra banda, les Terres de l'Ebre van superar el doble de sentències en català que l'any anterior, de 61 sentències el 2018 van passar a 122 el 2019, tot i que encara són el territori amb la proporció més baixa de sentències en català, amb un 3,7%, fet que és totalment alarmant atès que les Terres de l'Ebre són l'àmbit territorial català en què hi ha més persones que parlen la llengua de manera habitual: un 72,2% dels residents en aquestes comarques parlen habitualment en català. 

La llengua catalana pateix encara en l'àmbit de la justícia una situació discriminatòria, fins i tot precària, en certs contextos. El passat mes de juliol la Plataforma per la Llengua va presentar un informe sobre els obstacles que impedeixen l'ús del català a la justícia, en el qual es posaven de manifest diversos motius: la capacitat del personal de l'Administració de Justícia, els materials com manuals o legislació redactats majoritàriament en castellà o la llengua de funcionament en institucions centrals o superiors, que és únicament el castellà. 

La Plataforma per la Llengua ha intensificat en l'últim any les trobades amb entitats i organitzacions del sector, per exemple amb els la Comissió de Justícia del Parlament (amb l'impuls i el seguiment de la Resolució 618/XII del Parlament de Catalunya, sobre l'ús del català en l'Administració de justícia) col·legis d'advocats i les diferents facultats de Dret del territori, per reflexionar i treballar conjuntament sobre la situació del català a l'àmbit de la justícia. També ha desenvolupat documents de guia i suport, com el fulletó "A la Notaria, defensa els teus drets", per ajudar a conscienciar i fer valdre els drets lingüístics de què disposa el ciutadà quan s'adreça a una oficina notarial a Catalunya.