L'Estat espanyol es troba en estat d'alarma, una situació que la llengua catalana coneix molt bé i que no fa canviar un element definidor de l'Estat espanyol que sempre funciona: el supremacisme lingüístic castellà. La Plataforma per la Llengua ha tingut coneixement d'un nou cas de discriminació lingüística, acompanyat novament d'abús policial, que ha succeït aquest dijous a Manresa per part d'agents de la Guàrdia Civil amb el suport d'un agent de la Policia Local.
A través de les xarxes socials i segons publica Nació Manresa, la víctima, Josep Maria Fius, veí de Manresa, ha estat denunciada per haver-se dirigit en català a uns agents que l'han aturat al carrer després que ell hagués sortit a llençar les escombraries. Davant d'aquesta situació, segons ha explicat Fius a la Plataforma per la Llengua: "M'han dit que els parlés en espanyol, i jo els he contestat que tenia tot el dret a parlar en català a Catalunya", fet que ha rebut com a resposta que "vostè ha de parlar en espanyol si així li ho demanem", una insistència que ha estat recurrent per part dels agents i a la qual també s'hi ha sumat un membre de la Policia Local de Manresa que, sempre segons Fius, li ha dit que defensar el seu dret de parlar en català davant un servidor públic era "embolicar la troca".
Davant d'aquesta situació, l'ONG del català adreçarà una denúncia a la Delegació del Govern espanyol per l'actitud, un cop més, il·legal, dels agents de la Guàrdia Civil. Una actitud que ha pogut quedar enregistrada gràcies als veïns de la zona, ja que, com hem advertit en nombroses ocasions, els cossos policials de l'Estat sempre neguen les discriminacions lingüístiques, però succeeixen amb freqüència i queden impunes si no hi ha gravacions o mostres que ho provin.
Motivacions legals
La conducta dels agents suposa una infracció molt greu en els termes previstos per l'article 7 del règim disciplinari de la Guàrdia Civil, que considera infraccions molt greus la discriminació o assetjament per raó, entre d'altres, de llengua o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. En el mateix sentit, aquests fets també són una discriminació en el moment que se li 'impedeix ser atès en català, una llengua oficial al territori. Aquesta conducta també suposa una vulneració de l'article 54.11 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que estableix que els funcionaris públics "han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori". Per aquest darrer motiu, i per l'incompliment de l'article 12 de la Llei de política lingüística, també es demanaran explicacions a l'Ajuntament de Manresa.
Per saber com actuar en aquestes situacions, la Plataforma per la Llengua va publicar el mes de desembre l'estudi Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols, en què recopila casos de discriminacions i fa recomanacions d'actuació.
A més, gràcies a les denúncies de l'ONG del català, s'ha aconseguit que un altre cos estatal com és la Policia Nacional assumeixi el compromís, davant l'obligatorietat, d'atendre en valencià a la ciutadania i que si l'agent que atén no pot fer-ho haurà de buscar-ne un altre que sí que pugui ajudar el ciutadà sense vulnerar-li els drets lingüístics.
Convé remarcar que el Govern espanyol té la política de negar sistemàticament les discriminacions lingüístiques que els catalanoparlants denuncien, com va fer fa poc davant d'un cas en què, fins i tot, els policies van acabar reconeixent els fets en seu judicial i van haver de disculpar-se davant l'afectat, que havia estat assistit per la Plataforma per la Llengua.
També l'ONU ha retret a l'Estat que no investigui mai les denúncies que li arriben dels ciutadans catalans i altres minories nacionals, fet que porta a desconfiar dels cossos policials i de la judicatura i contribueix a generar un clima d'intolerància i hostilitat catalanòfoba i a la proliferació del discurs de l'odi contra els catalans entre els polítics espanyols i a les xarxes socials. El relator especial per a les minories nacionals de l'ONU també considera que l'omissió de la llengua en la normativa antidiscriminació espanyola és contrària a les obligacions contretes per Espanya en un seguit de tractats internacionals que consideren que aquesta característica és fonamental, i que l'esmenten de manera expressa en la seva llista d'elements protegits de la discriminació perquè facilitaria la vulneració de drets de les minories lingüístiques.
Piulada amb més imatges del succés:
Ara mateix, uns piolins, han parat aquest senyor que tornava de comprar de la farmàcia. Desde un cotxe camuflat. S'han ficat tontos per que els parlava en català. #Manresa #COVID19 pic.twitter.com/mpwD3WqOb0
— ''*''(Baphomed75)CDR (@baphomed75)
