En els criteris d'ús dels topònims dels llibres d'estil de les institucions serioses (com l'Institut d'Estudis Catalans, la Secretaria General de Política Lingüística o les universitats catalanes) sempre es recomana d'escriure en la nostra llengua els topònims que tenen una forma tradicional en català. En el cas de topònims sense nom tradicional en català que tinguin una doble denominació a causa de disputes polítiques o territorials, com a norma general també és més respectuós i per tant preferible utilitzar la denominació autòctona, en detriment de la denominació oficial de l'estat que té jurisdicció sobre aquell territori. Però en aquest cas no s'ha pres ni la forma catalana ni l'occitana, sinó la traducció (per cert d'uns quants segles més recent) al francès, quan el text justament era en català.

Davant les queixes dels visitants de l'exposició, el MNAC ha argumentat, textualment, que l'ús d'aquesta tercera llengua enmig del text en català es feia "tenint en compte, per una banda, la tradició historiogràfica dins el món de la història de l'art, que per al tema de l'exposició s'ha desenvolupat en una part molt significativa per historiadors de l'art francesos (i anglòfils que han utilitzat també el terme en francès), i de l'altra, per la importància de les institucions franceses en la composició del comitè científic i en l'assoliment dels préstecs de les peces de l'exposició." Així, el MNAC empra una o altra llengua en els topònims en funció no pas del públic o la llengua en què està escrit el text, ni de la forma correcta en aquesta llengua, sinó segons l'amistat dels qui han cedit les obres i la llengua que parlen. Res més allunyat del rigor que s'escau en una exposició al MNAC.

L'entitat ha contestat al museu demanant una rectificació abans que finalitzi l'exposició.