La Plataforma per la Llengua s'ha personat aquest dimarts a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya per acompanyar Kris C. a denunciar el tracte vexatori que va rebre de la Guàrdia Civil a l'Aeroport del Prat.

Els fets van esdevenir-se el dilluns 9 de desembre, quan l'afectat, un ciutadà flamenc originari de Flandes i resident a Catalunya, es disposava a creuar l'arc de seguretat a l'Aeroport del Prat. El guàrdia de seguretat va notar que K.C. portava alguna cosa sota la roba i li va demanar que l'hi mostrés. L'afectat li va explicar, en català, que era una bossa d'estoma, col·locada després d'una operació de còlon per motiu d'un càncer, i que no la mostrava ni als seus familiars perquè no era agradable de veure. La resposta va ser totalment irònica, fent broma de la seva bossa d'excrements: «estoma, estoma, qué es una estoma?». A més, el treballador li va exigir que li parlés en castellà. K.C  li va explicar que era nascut a Bèlgica, i que sabia parlar neerlandès, anglès, francès i alemany, a més del català, però que no sabia parlar el castellà i que l'entenia amb certa dificultat.

En aquell moment el guàrdia de seguretat va cridar dos agents de la Guàrdia Civil que eren prop del control. Els policies van dir a K.C de manera poc amable que tampoc entenien el català i li van exigir que canviés d'idioma. Quan K.C va explicar que vivia a Bigues i Riells i que la gent del poble parlava en català, raó per la qual no dominava el castellà, els funcionaris primerament van preguntar on era la població i quan van saber que era a Catalunya es van indignar i li van etzibar que «esto es España y aquí hablamos español». En aquest sentit, els policies no van oferir a K. C  en cap moment ser atès en català o per algú que l'entengués bé, en clar incompliment de la llei. Cal recordar que l'article 54.11 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, del text refós de la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic, obliga els treballadors públics a garantir «la atención al ciudadano en la lengua que lo solicite siempre que sea oficial en el territorio».

Tot i que l'afectat va repetir als policies que preferia no ensenyar l'estoma perquè es tractava de quelcom íntim i desagradable, davant la insistència dels agents i l'angoixa que li generava la situació, sempre dificultada per la seva capacitat limitada d'entendre el castellà, el ciutadà va acabar per cedir. Davant la insistència, K.C es va abaixar els pantalons, l'única manera de mostrar la bossa de l'estoma. En aquest moment, la parella d'agents es van abraonar sobre K.C i se'l van emportar a una sala petita on, en presència de quatre agents més, van redactar una primera denúncia contra ell per «pertorbació de l'ordre públic», malgrat que l'afectat s'havia limitat a complir les ordres que li havien donat i que només podia comprendre amb vaguetat pel seu desconeixement de la llengua castellana.

Addicionalment, els policies van ordenar a l'afectat que es despullés per mostrar la bossa d'excrements, però alhora li van ordenar que no s'abaixés els pantalons, malgrat que aquesta era l'única manera de poder inspeccionar la bossa i aquest era el motiu que s'havia adduït per portar-lo allà. Al final, el ciutadà va acabar per treure's la samarreta, en una situació absurda. Fet això, els agents van començar a registrar-li l'equipatge i li van tornar a demanar per la localitat de residència. Ell els va respondre que vivia a Bigues i Riells i com que van escriure «Riels del Fai» (sic), un poble dins del terme municipal de Bigues i Riells, els va advertir de l'error. Aquesta precisió, però, no va agradar als agents, que van posar-li una segona denúncia, en aquest cas per «negar-se a cooperar amb la policia». Durant l'estona en què va ser present en aquella sala, els agents de la Guàrdia Civil en cap cas van informar K.C dels seus drets bàsics ni de la possibilitat de comptar amb un advocat, ni tampoc van portar cap agent que es pogués comunicar amb ell en una llengua que pogués entendre correctament.

Més tard, quan l'afectat ja era assegut a l'avió, un agent de seguretat va entrar a l'aeronau i va comunicar que la policia li havia prohibit volar i que havia de sortir de l'avió, per la qual cosa en va ésser immediatament expulsat. A més, tampoc va poder aconseguir un altre bitllet, perquè la companyia Ryanair li va comunicar que els següents vols anaven plens, afirmació que K.C va poder comprovar, via internet, que era falsa. Finalment, l'afectat no va poder volar i va tornar a la seva localitat de residència amb dues denúncies de la policia espanyola.

Cinc demandes a la delegada del Govern espanyol

La directora de l'entitat, Neus Mestres, ha fet cinc peticions a la delegada del Govern espanyol per assegurar el respecte dels drets lingüístics dels catalanoparlants. Les peticions a Teresa Cunillera són:

• Que proposi formalment al govern de l'Estat iniciar els tràmits per modificar la Constitució i fer del català llengua oficial de l'Estat.

• Que pacti amb els ministeris que tota convocatòria pública laboral de l'Estat a Catalunya exigeixi les mateixes competències en llengua catalana i castellana, tal com queda recollit a l'Estatut.

• Que es comprometi públicament a acabar amb la impunitat que tenen els cossos de seguretat. Que els obliguin a complir els protocols i sancionin aquells treballadors que no ho compleixin.

• Que elabori cartells que informin dels drets lingüístics i col·locar-los en espais visibles dels equipaments públics de l'administració de l'Estat a Catalunya, especialment a les comissaries.

• Que demani una reunió amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, màxim responsable dels cossos policials, per tractar aquests casos de discriminacions lingüístiques.

L'ONG del català confia en poder-se reunir amb la delegada del govern espanyol el més aviat possible.

Tercera discriminació lingüística en què s'aplica la Llei Mordassa

Els serveis jurídics de la Plataforma per la Llengua ja treballen amb l'afectat per a prestar-li assessorament legal en defensa dels seus drets lingüístics. La directora de l'entitat, Neus Mestres, ha demanat "que obliguin als cossos policials a complir els protocols i es sancioni aquells treballadors que no ho compleixin", també ha afegit "que tota convocatòria pública laboral de l'Estat a Catalunya exigeixi les mateixes competències en llengua catalana i castellana".

La demanda de parlar amb la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, no ha rebut resposta. La Plataforma per la llengua recorda que no és la primera vegada que agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat aprofiten l'articulat d'aquesta polèmica Llei Mordassa per reprimir els ciutadans que se'ls adrecen en català. De fet, l'ONG del català ja ha assessorat el professor de la UPC Xavier Casanovas i del rider d'Elx Jafet Pinedo pel mateix motiu, un cas que va acabar amb la disculpa i el reconeixement dels fets per part dels agents.

Una setantena de casos en 12 anys

En els darrers anys, la Plataforma per la Llengua ha recollit nombrosos casos de discriminacions lingüístiques als ciutadans catalanoparlants produïts per la Guàrdia Civil i per la Policia Nacional. En l'estudi del Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols, l'entitat recull dades sobre els 68 casos detectats des de l'any 2007.

L'ONG constata que en totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i en un 15% s'ha arribat a l'agressió física cap als ciutadans. La majoria de discriminacions no tenen cap conseqüència a nivell legal o judicial i només en un 3% dels casos s'acaba condemnant els agents dels cossos policials.