El llibre de Jordi Solé estudia els discursos de diferents pensadors catalans anteriors a l'aparició de la sociolingüística com disciplina pròpia però que ja parlaven en termes sociolingüístics.

Josep Yxart, Joaquim Casas-Carbó, Carles Riba, Josep Armengou, Ferran Soldevila, Carles M.Espinalt i Joan Fuster tenen en comú la seva consciència lingüística i ens mostren l'evolució de la intel·ligència sociolingüística des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX.

Com a contrapunt a aquests pensadors, l'autor contraposa a Vicens Vives, de qui critica l'absència de pensament lingüístic i la seva influència minimitzadora i culpabilitzadora, segons ell, en els polítics catalans de la transició.