Per part de la Plataforma per la Llengua, hi va participar l'experta en educació Teresa Casals. Va ser una bona ocasió per compartir amb Galícia, Euskadi i País Valencià objectius i estratègies per organitzar o consolidar el voluntariat lingüístic. Tots els assistents a la joranada van coincidir que cal no perdre de vista la importància que la llengua pròpia té per als pobles que la parlen. Així com també que el foment de programes de voluntariat obre un camí per a la construcció d'un altre món millor i possible.

L'objectiu final dels programes de voluntariat lingüístic és augmentar el nombre de parlants de cada una de les llengües pròpies de cada territori. La taula rodona va servir per constatar que la situació és diferent a Catalunya, Galícia, Euskadi i al País valencià. Una diferència que cal remarcar és que, a Euskadi, els programes de voluntariat no es materialitzen amb la formació de parelles sinó que es formen petits grups de quatre o cinc persones. Una altra característica és que tots els membres del grup han après l'eusquera, però sovint no tenen ocasió de parlar-lo en una situació real. Per això es potencia que es trobin en una situació favorable per al seu ús.